Reflexions de Mitjanit

Apple

2011-10-17T02:07:00.004+02:00

1. HISTÒRIA:

Apple Computer Inc. és una empresa nord-americana dedicada a la informàtica i les noves tecnologies. Va ser fundada l’any 1976 per Steve Jobs i Steve Wozniak.

A l’any 1971, Steve Jobs (de 16 anys) i Steve Wozniak (21 anys), es van conèixer a través de Bill Fernández, un amic comú. A Wozniak li agradava l’electrònica i de ben jove habia començat a crear el seu propi ordinador, anomenat Apple I, a partir de microprocessadors que va comprar a una exposició d’ordinadors a San Francisco.

A partir del 1976, Wozniak i Jobs ja es plantejaven la idea de crear una empresa. Inicialment, el logotip d’Apple era una persona sota d’un pomer, anys més tard, l’empresa ho va cambiar per una poma arc-iris, en homenatge a Alan turing, considerat el pare de la informàtica moderna, qui va suicidar-se menjant una poma enverinada amb cianur degut als problemes que tenia la societat amb la seva homosexualitat.

Al seu primer any de vida, l’empresa es va ubicar al garatge de Steve Jobs, i van arribar a vendre 175 unitats de la seva primera màquina, Apple I. A mitjats del 1976, Wozniak va crear Apple II, una versió millorada de la seva primera creació, tot i que fins l’any 1977 no es va presentar al públic. A mitjans del 1979, Apple va presentar el Apple II+, una versió amb més memòria bàsicament. En aquest moment, les vendes eren bastant bones, però al 1980 van llançar Apple III, tot i que va ser un fracàs degut a que tenia bastants fallos tècnics. Mesos després, van llançar Apple III+ on havien corregit els fallos inicials, però no va tenir gaires vendes.

Després del fracàs d’Apple III, van apostar per Lisa, una nova generació d’ordinadors que volia penetrar al mercat empresarial. Mentrestant, Macintosh era un projecte iniciat per Jeff Raskin que volia construir un ordinador petit, econòmic i fàcil d’utilitzar per el mercat domèstic.

Al desembre del 1980 Apple va entrar a la borsa, i al 1981, Wozniak va tenir un accident d’avió que el va deixar greument ferit, i quan es va recuperar no va voler tornar a la feina, sino disfrutar de la vida i de la fortuna que habia fet fins al moment.
Poc després va aparèixer la principal amenaça d’Apple, el IBM PC, que tot i no ser una màquina molt innovadora, va ser un èxit en el mercat empresarial.

A principis del 1983 va sortir al mercat Lisa, que era un ordinador personal innovador (el primer en utilitzar un interfície gràfica i un ratolí), però va ser un fracàs de vendes al tenir un preu molt elevat. Durant aquest mateix any, Jobs va portar el que era president de Pepsi, John Sculley, perquè s’unís al seu equip. El va convèncer amb una simple pregunta: "¿Prefiere pasar el resto de su vida vendiendo agua azucarada o tener la oportunidad de cambiar el mundo?", seguint la filosofia del happyshifting.

Finalment el 24 de gener del 1984 va ser presentat el Macintosh. Al principi semblava que seria un èxit de vendes, però les vendes es van anar relantint per a diferents causes, com el preu força alt ($ 2495), la escasa memòria RAM, una única unitat de disc o la falta de software.

A l’any 1985 van començar els problemes entre Jobs i Sculley, les seves constants discusions van acabar amb la dimissió de Jobs el maig del mateix any.

La companyia va tornar a atravessar problemes el 1993, quan Sculley es va veure obligat a renunciar, i el va substituir Michael “Diesel” Spindler, qui es va mantenir al càrrec fins el 1996 quan el va subsituir Gil Amelio. A finals del 1996, Apple encara tenia pèrdues milionàries.

Per a intentar superar la crisis, Amelio va decidir recuperar a Steve Jobs, que es va convertir en president d’Apple a l’any 1997. Amb ell va arribar l’iMac, ordinador i monitor integrats per un preu de 1299 dòlars.

A partir d’aquí, l’empresa Apple va tenir un renaixement espectacular i no ha fet res més que augmentar el valor de la seva marca i els beneficis, algo difícil sobretot aquests últims anys de crisi.

Tant l’iMac com la seva nova gamma de computadores van ser un èxit de vendes, i entre els seus productes estrella trobem l’iPod o l’iPhone.

2. IDENTIFICAR LES DIFERENTS ETAPES ESTRATÈGIQUES

A grans trets la realitat és que IBM és va centrar en el Software i va deixar de banda el Hardware, això va ser un error estratègic absolut, ja el que tenia futur era el Hardware, i Microsoft es va passar a fer Hardware, va crear economies d’escala sent la norma de la industria i no donant cabuda a altres. Apple de la mà de Steve Jobs va ser intel·ligent, quan el readmeten al 1997, l’empresa no podia competir amb Microsoft, però si podien combinar software amb hardware, aquí està l’èxit !!!

Apple va ser fundada el 1976 per Steve Jobs i Steve Wozniak. Van començar al garatge de Steve Jobs, venent la seva primera màquina, Apple I. Utilitzaven una estratègia sense filigranas. Van llançar poc després Apple II i Apple II+ i tenien un bon resultat seguint la mateixa línia estratègica.

L’any 1980 van llançar Apple III que tenia bastants fallos tècnics i va ser un fracàs. Poc després van llançar Apple III+ on habien corregit els errors però va sontinuar sent un fracàs. A principis del 1983 va sortir al mercat Lisa, una nova generació d’ordinadors personals molt innovadors, tot i que va ser un fracàs ja que van seguir una estratègia de valor afegit però amb un preu massa elevat. A principis del 1984 van presentar el Macintosh, que al principi semblava que seria un éxit de vendes però les vendes es van anar frenant ràpidament ja que continuaven seguint la mateixa estratègia, valor afegit però uns preus massa elevats que fan perdre cuota de mercat.

Al 1985 va marxar Steve Jobs, que fins aquest moment habia sigut el líder d’Apple. Vuit anys després, al 1993, Apple va tornar a atravessar problemes i va continuar tinguent pèrdues fins el 1997, quan va tornar Steve Jobs a la companyia i es va convertir en el president de la companyia. A partir d’aquest moment, Steve Jobs ha fet ressussitar l’empresa seguint una estratègia de diferenciació, en la majoria dels productes amb prima de preu però que millions de consumidors no han dubtat a pagar per a tenir els nous productes d’Apple, innovadors, amb les últimes tecnologies i amb un gran disseny.

Sens dubte, Apple és la empresa de moda que ha anat augmentant els beneficis i el poder de la seva marca cada any desde que va tornar Steve Jobs gràcies a la seva visió de mercat i a les innovacions d’Apple. A més, Steve Jobs també va introduir Apple en un oceà blau (diferenciació i simuladament baix cost), en el món de la descàrrega legal de música gràcies al iTunes, el 2006, que estava associat al iPpod. El 2.007, van llençar l’ iPhone , però les presses per llençar-lo han acabat fent que iPhone, que estava plantejat per crear un oceà blau, acabant sent un oceà vermell que competeix directament amb Nokia en la industria dels mòbils, ja que no es van afanyar en treure’l i no van desenvolupar característiques que els facin entrar en un mercats nou, Apple va segona i Nokia, primera. Amb el iPpod., si que va aconseguir aquest oceà, els mp3 i els iPpod, no són competència. Tot hi té molt mèrit perquè en molt poc temps es van a possar a fabricar mòbils, i és molt difícil canviar de sector i al cap de poc ser segon, ho fa fer perquè és s flexible i cal pensar que aquest sector és dels més competitius !

Per innovar, cal aprendre estratègicament dels errors i ara veiem com ho ha fet :
- De res serveix tenir el millor producte del mercat, si la base de clients és molt petita . El 1988 Apple va llençar el Macintosh plus , va agafar així els consumidors que no volien saber absolutament de Windows, els consumidors que ens negaven a seguir la norma de la industria, aquí va estructura els fans, que són la seva base de seguidors.
- Si per obtenir una base de clients, imites els codis de la industria, desapareix la teva avantatge competitiva. AL 1991 llença el Powebook, era molt semblant a la resta de la industria, així banalitzaria Apple i a sobre no augmentaria la base de clients.
- Si el client no té la necessitat o no l’entén , millor no sortir al mercat. El 1994 la agenda Newton bon concepte ignorat pels consumidors, per llançar-lo massa ràpid. Més endavant però llença la Palm llavors l’usuari ja sabia de que anaven els productes, va millorar els gràfics i va baixar el preu de les pantalles creant economies d’escala.
- El disseny pel disseny no és una avantatge competitiva, canibalitza el resta de productes. El 1999 llança el Power Mac G3 i l'ibook; en el 2000 el Power Macintosh Cube i en el 2001 el iMac . Apple no aconsegueix augmentar la seva base de clients i el és desgasta per tants llançaments, només captan clients que els hi agrada l’estètica.
- El ecosistema producte/ servei, si crea avantatges competitives sostenibles i els desenvolupadors garanteixen les actualitzacions. És el cas de ipod 1st gen i el iMac al 2001 i el 2004 del iPod Mini, germen de la plataforma iTunes , els iPhone i del iPad.

3.CREACIÓ DE VALOR

Apple crear valor de la següent manera:
- Comercialització de productes inexistents en mercats inexistents en base al now-how de Apple. Apple es basa en la Blue Ocean Strategy i per tan segueix la màxima de no competir. El exemple més seria el iPad, aquesta plataforma aglutina tot l’aprenentatge en les seves agendes electròniques, telefonia mòbil, plataforma de iTunnes ebooks, tablets, pc, consoles de videojocs, ,ect . L’ iPhone no acaba de seguir aquesta línea perquè les presses per llençar-lo el van dur a acabar aplicant les tradicionals estratègies de competir.
Un altre exemple és el iTunes. Apple va veure un océano azul en la descarrega de música, i mitjançant iTunes va saber aprofitar aquesta oportunitat.Actualment, iTunes té el 70% del mercat de descàrrega legal de música.

- Disseny universal, sobri i perdurable en el temps. El seus productes i serveis s’envolten del disseny sobri i minimalista, tot al contrari que el iMac DV de 1.999. Apple té les millors interfícies avançant-se a la necessitat i forma de pensar de l’usuari.

- El valor per l’usuari està en el model de negoci, no en la tècnica. Apple sap que amb un bon model de negoci el valor de la tecnològica augmenta exponencialment, al marge del que treguin al mercat. La prova és que han coexistit mp3 i iPod

- Experiències memorables. Apple és qui millor sap sorprendre, crear expectativa i dominar els medis de comunicació perquè li vagi al darrera. Té un espectacular comunicació del nous llançaments on Steve Jobs es el mestre de cerimònies, introduint productes inferiors a la demanda existent, sorprenent en packaging, l’autoaprenentatge dels productes i generant una relació potent de fans de la marca.

- Mentalitat de Retailer, pensant en la necessitat dels clients. Apple crea un univers de solucions duradores, buscant en el lloc i el sector apropiat els millors socis pel seu desenvolupament, d’aquesta manera a passat dels Macintosh a les plataformes de serveis de iTunes, pocs joves coneixen aquest inicis amb les computadores, Apple a superat la mentalitat de fabricant passant a una de retailer .

- Innovació oberta. Apple lidera i mobilitza una gran industria de desenvolupadors, que garanteixen la actualització constant del productes, això fa que generin una font d’ingressos paral·lela i alhora redueixin els costos de desenvolupament.

4. LES AVANTATGES COMPETITIVES

Les avantatges competitives de Apple són les següents :
La marca. La imatge de marca de Apple és disseny, innovació i modernitat. Com la fa sostenible? Mitjançant la sostenibilitat en funció de la diferenciació. Realitza campanyes agressives de publicitat, busca contracte d’exclusivitat amb proveïdors, intenta blindar amb patents les innovacions dels seus principals productes, fa pròpia tota la cadena de valor. Es sostenible ? Si, a curt i mig, tenen el now-how recollit en manuals.

La directiva. El equip directiu es dels mes brillants . Està capitanejat per Steve Jobs, han aconseguit anticipar-se al consumidor buscant noves necessitats de consum, creant-les i venent-les a un format bonic. Steve Jobs ha aconseguit posiciona Apple com indispensable per amants de innovació en la tecnologia, a més d’obrir nous ninchols de mercat. Es sostenible ? Si, a curt i mig, tot hi que no està bé de salut, té un equip excel·lent.

El balanç. El balanç d’Apple està plenament sanejat, no té deute, i té 18.000 milions de dòlars en liquiditat, per tan són forts per iniciar una nou repte que es proposi la directiva per gran que sigui, donant llibertat per innovar. Es sostenible ? Si, a curt i mig, perquè és altament sanejat, pot empitjorar, però seguiria estan sanejat.

La capacitat innovadora i flexibilitat Apple pot créixer de forma incansable, tot hi haver mercats saturats, perquè utilitza l’estratègia de l’oceà blau i ho pot fer perquè té una estructura altament flexible, que l’ha fet passar d’una empresa informàtica a una de telefonia mòbil i a més, té un balanç sanejat, i una directiva disposada a plantejar qualsevol repte, els límits només els posa la creativitat, així doncs, Apple és una de les empreses amb major capacitat innovadora. L’Apple d’avui no té res a veure amb la de demà. Es sostenible ? Si, a curt i mig, sempre hi quan tingui directius successors.

5. MODEL DE NEGOCI

Com l’empresa ha previst fer diners? Gran part de l’activitat de Apple era la producció de hardware innovador, com ordinadors personals, però no va treure al mercat un nou producte de hardware,sinó que va donar un gir radical, innovant en el model de negoci per incloure una continuada relació amb els clients del hardware i per tan va augmentar els ingressos i va conservar els marges de beneficis. Així doncs es tracta d’un model de negoci similar al de la “maquineta” i la “fulla de afaitar” de empreses com Gillette.

Concretament Apple a través del desenvolupament del iPod i del negoci associat a la descarrega de música iTunes, van ser els primers de la industria electrònica que van incloure la distribució de musica com activitat al relacionar-la amb el desenvolupament del hardware i el software del iPod. D’aquesta manera Apple va fomentar en els seus clients moltes activitats secundaries de descarrega legal de música, amb el que s’evitaven o reduïen costos addicionals per l’empresa al temps que s’oferia un nou servei.

6. REFERÈNCIES

- http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY

- http://www.ilvem.com/shop/otraspaginas.asp?paginanp=422&t=Oc%C3%A9ano-Rojo-y-Oc%C3%A9ano-Azul.htm

- http://www.tdd-online.com/noticia/855/

- http://ciclog.blogspot.com/2009/12/innovacion-del-modelo-de-negocio.html

- http://www.libertaddigital.com/opinion/enrique-dans/apple-desarrolla-su-estrategia-37968/

- http://www.applenext.com/2010/02/una-estrategia-de-apple-a-largo-plazo/

- http://www.slideshare.net/autentik20/proyecto-apple?from=ss_embed

- http://elmundoapple2010.blogspot.com/2010/03/apple-y-su-modelo-de-negocio.html

- http://ciclog.blogspot.com/2010/08/apple-versus-microsoft-cual-tiene-la.html

La bombolla del treball qualificat : “Ets de lletres o de números?”

2011-08-01T00:11:00.003+02:00

Aquells que diuen que ens sobren universitaris que no tenen cabuda en el mercat laboral, tenen raó si seguim així no tindran cabuda, però s'equivoquen dient que sobren. Si l'aparició de les TIC ens a dut a la societat del coneixement, la força de treball no és el motor, sinó el coneixement de cadascú . Llavors si calen universitaris, però no hi ha demanda per ells és perquè s'ha de crear, cadascú ha d'aportar els seus coneixements segons les seves habilitats que al cap i a la fi és el que els motivarà i alhora com els fa únics ningú els pot igualar, ni copia. Llavors si que calen universitaris, el que no té sentit llavors són els plans d'estudi tancats, aquests poden provocar una bombolla en els treballs qualificats. Si la universitat no ens deixa treure el coneixement en base les nostres habilitats ho haurem de fer per la nostre compte si volem trobar treball i que sigui ens agradi. Aquella premissa "ets de lletres o de números ?", forma part del passat, les disciplines estan en xarxa actualment, un gran exemple ens el troben en les rodes de premsa del Consell de Ministres on els periodistes no fan bones preguntes d'economia i en canvi els economistes que en saben un munt no són els responsables de preguntar. Ara la premissa ha de ser : "quin és el teu saber fer (now-how)" ?

Comerç electrònic. Cas : El armario de la tele.com

2011-07-20T22:52:00.005+02:00

Model de negoci

Guanyen diners de vendre roba utilitzada per els presentadors favorits dels seguidors d’aquests. El model de negoci passa per posar d'acord els interessos de les cadenes, les marques, els famosos i la pròpia web. També guanyen diners de les subhastes i les comissions. També treuen ingressos de les series.

Dins els productes trobem baners estàtics segmentats segons el públic objectiu dins de la faldilla d’oferta de Patricia Conde trobem els 40 principals, però no a la web principal, està molt ben dissimulada, no es intrusiva i té mèrit, aquest es part del model de negoci.

Qui hi ha darrera d’aquesta pàgina ?

Encara que no ho sabéssim es veu d’una manera clara que hi ha darrera especialistes d’aquestes disciplines: imatge, estilisme de televisió i el màrqueting online, ja que dominen molt bé aquests temes. A més des de el punt de vista del marketing online està molt ben aconseguida sobretot segons als seus objectius i el públic objectiu al que s’enfoca.

La realitat es que darrera hi ha quatre empreses amb àmplia experiència cadascuna en el seu àmbit: Bufet de Màrqueting (consultoria de màrqueting), Tvist (estilisme de televisió), Double You (Agència de publicitat interactiva) i Zelda i associats (especialistes en Imatge corporativa).

Anàlisi del disseny web i de la facilitat de navegació

El disseny de la web es bo ja que va lligat a als objectius de la web, esta lligat al públic objectiu i els continguts són bons.

El públic objectiu es gent que veu la televisió i té líders d’opinió que són presentadors de televisió i els agrada anar vestits com ells, tan homes com dones

El objectiu principal és que la gent compri roba de qui es fan

Els continguts són robes dels que surten a la tele a bon preu, amb foto atractiva ben posat i un títol i una descripció

En relació al disseny formal és bo és molt ràpid , el fons blanc fa destacar les imatges , el disseny es net, els títols no es confonen , té uns formularis tan fàcils que no et demana dades inútils. L’estructura és jeràrquica. Els menús són clars . Té el boto comprar producto, ho pots compartir per e-mail o xarxes socials amb només un clic. A la part superior de la plana principal tenim informació dinàmica de les robes dels famosos de la tele més barates cosa que dona facilitat d’ús.

El buscador funciona bé

Per facilitar l’ús al menú de la part superior que es força visible, pots escollir entre armari, subhasta i outlet, fent que el usuari no hagi de tornar al inici. El submenu de la part superior es molt útil es divideix per programes,marques celebrities , armario de (entres a la webs de famosos de rellevança),mujer , hombre o belleza. El menú de l’esquerra ofereix bons atributs per buscar el producte : marca,color, rang de preus, per a qui? (en cas de regal) ......

Valoració dels metags de la plana d’inici

Els metatags estan molt ben enfocats per sortir en les primeres pàgines de cerca Google, repeteix en el títol, la description i els keywords la paraula moda, cosa que li donarà rellevanza en quan al SEO. Molt interessant que surti de keyword “barato” ja que es el que busca aquest públic objectiu. En els metags insisteix molt amb tele o television que es el que pot buscar el comprador, juntament amb la ropa, vestidos, camiseta .....

Anàlisis de la pàgina dedicada a Patricia Conde dins el armario de la tele . com : Valoració de la informació proporcionada i les possibilitats de navegació .

La informació que proporciona són preus atractius visibles en l’oferta (es tacha el preu antic) i també altres informacions importants ja que els líders d’opinió tenen molta importància en el marketing, com ara el que ella porta a la tele, el que ella ens recomana, , fins hi tot han creat la marca “Patricia Conde”, el blog per fidelitzar i fins hi tot promociona la revista anoche tuve un sueño. Cada cop que entres al producte tens la descripció, el color la talla i té marcadors socials per compartir a les xarxes socials la informació . Allà hi han les suggeriencies per augmentar més el consum, es perfecte.

Les possibilitat de navegació són bones, es còmode, fins hi pot pots veure el vestit ampliat només passar per sobre el ratolí per veure més detalls. Patricia recomanada es una finestra emergent i així evites que el client s’escapi en una altra pagina per una simple informació complementaria. A més hi ha buscador només per la Patricia Conde, el termini d’entrega es molt visible.

Anàlisis de la pàgina dedicada a Patricia Conde dins el armario de la tele . com : Perquè les els metags són diferents a les de la plana d’inici ?

El title es el que mes marca en el SEO i per tan algú que busqui el armario de Patricia Conde pel Google li apareixerà en primeres posicions, ja que cal tenir en compte que armario surt en totes les Meta Tags.

El més destacat de la política de privacitat

Segons la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de dades de Caràcter Personal, les dades personals que es facilitin a aquesta Web o mitjançant la remissió d'un correu electrònic, implica l'acceptació d'aquesta política de privadesa

Pots exercir els teus drets hola@elarmariodelatele.com i donar-te de baixa a bajas@elarmariodelatele.com , es comprometen a que les dades són confidencials i pots demanar que no et guardin algunes dades tot hi que així podries tenir restringits alguns serveis

El tractament de dades s’utilitza per : registre de dades per poder gaudir dels serveis oferts , subscripció d'altres serveis específics, com Newsletter i altres serveis d'informació comercial, gestió i/o tramitació de comandes i activitats connexes i gestió de consultes, dubtes o problemes de caràcter tècnic, comercial, sobre l'estat de les comandes realitzades i altres . Durant la navegació pel lloc Web s'utilitzen "cookies", la informació obtinguda és totalment anònima,són necessaris per navegar per la pàgina web i l'usuari té l'opció d'impedir-ho.

Valoració de la utilitat i seguimient del blog

La utilitat del blog es la fidelització es tracta d’estar a la última en moda i de saber que porten actualment els personatges de la tele i series dia a dia, saber la última noticia de les passal.leles ...

Es tracta de seguir l’estilisme del públic objectiu de les series més actuals i dels programes televisius, amb entrevistes que fidelitzen, on poden tenir exclusives i concursos que ajuden al seguiment. A més cal destacar que tenen un estilista professional que ofereix bons continguts al blog, cosa bàsica. Amb el RSS estàs a la última del blog. La connexió amb el facebook facilita compartir informació del blog amb el públic objectiu.

El seguiment es clar sense adornar-te del blog passes a la pàgina principal !

Personal branding. Has començat a crear ja la teva marca pròpia ?

2011-07-19T15:33:00.008+02:00

Actualment és difícil fer res sense una marca personal, a continuació veurem de que tracta això.

Aquí teniu els 18 punts de Tom Peters : “Marca propia vs. marca blanca”

1. Treballes en un projecte GENIAL que t'entusiasma (si no és GENIAL, ho converteixes en GENIAL…o mors en l'intent!) vs. fas el que et diuen.

2. Compromès amb la teva labor. Intentes ser increïblement bo en alguna cosa. Vs. treballes assíduament per mantenir buida la teva “safata d'entrada”.

3. Vas triar aquest projecte pel que t'aportarà al teu coneixement / perquè et permetrà desenvolupar-te / perquè et permetrà estar amb gent interessant vs. “El cap em va manar fer això”, sols dir

4. No malgastes ni un sol menjar ... t'agrada el “networking”, les relacions interpersonals vs. El menjar és cosa meva!

5. Disposat a acceptar un treball “menor” si ho pots convertir en alguna cosa interessant vs. Ni t'atreveixis a intentar passar-me “el marró”. Apareixo per l'oficina. Intento passar desapercebut.

6. Comprens que la clau dels Projectes ets Tu Mateix. Punt. Tu ets el principal ingredient dels teus propis projectes vs. Talla el rotllo!

7. T'encanten les paraules: GENIAL… Bellesa…Gracia…Revolució…Impacte vs. faig el meu treball.

8. Vius para els teus clients! vs. els meus col·legues són els meus col·legues, suficient

9. Tractes a propòsit amb “gent rara” (gent genial d'els qui pots aprendre coses noves) vs. Un dia en el treball en un dia en el treball. No hi ha més que parlar

10. Vols divertir-te en el teu treball! Estàs ansiós per aixecar-te del llit al matí vs. Un altre dia més i cada vegada més canós i endeutat!

11. De vegades cabreges al personal (A causa de les teves fortes creences i apassionament vs. Millor no armar aldarull!

12. T'enfuries (amb freqüència) pel lent que l'empresa canvia vs. C’est la vie !

13. T'hagués encantat participar en algun succés històric! vs. No et passis!

14. T'encanten els colors brillants! vs. el gris és bonic (Ser invisible és la norma)

15. T'agrada l'acció fins a dir prou vs. sóc un home memoràndum !

16. T’agrada la vida vs. Ja m'arriben els suficients “marrons” com a sobre demanar més.

17. Comprens que el “poder” s'aconsegueix lluitant (“agressiu” = bé) vs. em fan fàstic els politiquejos corporatius.

18. És millor demanar perdó que permís (sempre!) vs. el que es mou no surt a la foto.

Des de el meu punt de vista es tracta de diferenciar-se i els coneixements d'avui, encara no estan escrits ni regularitzats o potser tansols els tens tu aquests coneixements i si fas allò que t’agrada et pots convertir en guru, un guru és aquella persona a qui se li reconeix autoritat intel·lectual.

Aquests punts prenen sentit, ja que les carreres professionals no existeixen, tan sol existeixen els projectes i el teu now-how (coneixement), l’has de deixar recollit en algun lloc i t’han de trobar a tu, aquesta és la filosofia de la marca personal.

Aquests que fan el llistat de les carreres amb més sortida laboral, que la gent no els hi faci excessivament cas, el món ha canviat i ets tu qui ha de crear la teva professió especialitzada, sinó formaràs part de la bombolla que explorarà com la immobiliària . La teva professió es probable que no estigui en cap oferta laboral, ets tu que l’has de crear-la i moure’t.

Quin sentit professional té tenir 3 carreres, 2 màsters, un MBA, un doctorat, però poc senti comú i està a l’atur o no tenen una feina que els ompli ?. Això abans quan menys gent tenia estudis universitaris funcionava però la titulitis ja no funciona, o ets emprenedor (crees la teva empresa) o ets interemprenedor ( tens habilitats emprenedores dins l’organització on treballes) i l’important passen a ser els objectius que has aconseguit i són els que has de destacar.

Algunes eines interessants per crear la marca personal, són : blogs, esdeveniments, targetes, fer conferències, escriure llibres, etc

Hi ha altres eines més noves com Linkedin o fins tot eines menys inimaginables com el Google Maps. Diuen que el periodisme té poca sortida professional, però hi ha qui no es conforma, en Saül Gordillo és un gran professional i l’últim que ha fet és un mapa amb els sous dels nous alcaldes on es veu quan se’l han apujat o abaixat en un moment de gran sensibilitat social.

La planificació de les xarxes socials

2011-07-14T00:47:00.000+02:00

En el marquèting digital és bàsic una bona planificació dels social media, us deixo amb un recull de les avantatges i desavantatges que pot suposar cada xarxa social, es tracta d'una iniciativa de Dosdoce.com i Grupo BPMO

Estratègia de l’oceà blau. Cirque du Soleil

2011-07-11T10:41:00.000+02:00

L’estrategia de l’oceà blau suposa un canvi radical en totes les estratègies empresarials tradicionals que tenen poc sentit, està recullida en un llibre que va tenir gran èxit.

La creació dels oceans blaus

- El Cirque du Soleil va triomfar perquè l'única manera de vèncer a la competència és deixar de tractar de vèncer-la

- Les companyies han d'anar més enllà de la competència. A fi d'aconseguir noves oportunitats de creixement i rendibilitat

- La realitat és que les indústries mai seran estàtiques sinó que evolucionen constantment

- En les indústries saturades és cada vegada més difícil diferenciar les marques, tant en moments de creixement com de decreixement econòmic

- Aquest estudi mostra que la unitat d'anàlisi per explicar la creació dels oceans blaus i l'alt acompliment sostingut és el moviment estratègic, no la companyia ni la indústria

- Tradicionalment, els qui han triomfat en crear oceans blaus s'han diferenciat dels perdedors per la seva manera d'enfocar l'estratègia.

- Les companyies atrapades en l'oceà vermell han seguit l'enfocament convencional de córrer per vèncer la competència,construint una trinxera defensiva dins de l'ordre existent de la indústria.

- Els creadors dels oceans blaus sorprenen perquè no utilitzen a la competència com a referència per a la comparació. El que fan és aplicar la innovació en valor.

- La innovació en valor només ocorre quan les companyies aconsegueixen alinear la innovació amb la utilitat, el preu i les posicions de cost.

- Crear oceans blaus és qüestió de reduir els costos i elevar simultàniament el valor per als compradors

L'estratègia de l'oceà vermell vs l'estratègia de l'oceà blau

- Competir en el espai exitent del mercat vs Crear un espai sense competència en el mercat

- Vèncer a la competència vs Fer que la competència perdi importància

- Explotar la demanda existent en el mercat vs Crear i capturar la nova demanda

- Triar entre la disjuntiva de valor o cost vs Trencar amb la disjuntiva de valor o cost

- Alinear tot el sistema de les activitats d'una empresa amb la decisió estratègica de la diferenciació o del baix cost vs Alinear tot el sistema de les activitats d'una empresa amb el propòsit d'aconseguir diferenciació i baix cost.

- Una estratègia eficaç d'oceà blau ha de tenir per objecte minimitzar el risc en lloc de propiciar-ho

El quadre estratègic

- La via per arribar als oceans blaus tampoc és a través d'investigacions del mercat.

- Els clients difícilment poden imaginar la manera de crear espais sense competència al mercat.

- Els clients tendeixen a pensar en el que ja coneixen i a demanar “més per menys”.

- En general els clients desitgen “més” de les mateixes característiques que la indústria ofereix actualment en els seus productes i serveis.

- És necessari començar per enfocar l'estratègia no en els competidors sinó en les alternatives, i no en els clients sinó en els no clients de la indústria.

Matriu “eliminar-incrementar-reduir-crear”: cas Cirque du Soleil

A fi de trencar la disjuntiva entre la diferenciació i el baix cost i crear una nova corba de valor, cal plantejar quatre elements claus per a qüestionar la lògica estratègica i el model de negocis d'una indústria.

Nous perfils professionals : SEO i SEM

2011-06-12T20:28:00.009+02:00

M’agraden les noves tecnologies, alhora d’escollir la carrera ja vaig veure que no serveixo ni per la enginyeria informàtica, ni pel disseny. Per tan vaig estudiar Ciències Empresarials i ara vull especialitzar-me en el fantàstic món del màrqueting online : planificació de d'estratègia digital, seo, sem, gestió de continguts, social media màrqueting, usuabilitat, indexabilitat, accessibilitat,conversió,promoció de un lloc web,Google Adwords, Google Ad-sense, baners, fidelització de usuaris,e-mail màrqueting,Sindicació de continguts – RSS,blogs,màrqueting viral i anàlisis de tràfic web, entre d’altres. Poc a poc aniré profunditzant més sobre aquests temes.

Avui us deixo amb dos nous perfil professional sorgits de la revolució tecnològica, el SEM (màrqueting de motors de cerca ) i SEO ( Optimització per motors de cerca), cada cop més consolidats. Tenen com objectiu posicionar les web en els primers llocs de Google, el SEM pagant i el SEO tot un seguit de tècniques que ho aconsegueixen sense pagar.

Més endavant us explicaré tots els detalls de moment us deixo amb les perspectives laborals de la professió.

Com les xarxes socials afecten a l'economia

2011-06-10T18:45:00.012+02:00

Interessant reportatge de Valor Afegit sobre com les xarxes socials canvien tan la manera de consumir com l'organització de les empreses. Us deixo amb "El canvi silenciós"

La importància de la col•laboració empresarial. Danone + Imaginarium

2011-06-09T16:14:00.006+02:00

Imaginarium creat per Félix Tena fa temps va crear un oceà blau en un mercat altament saturat, com el de la joguines, que va fer? una porta perquè entressin els nens a la seva mida, les joguines les podien tocar i jugar, perquè s'havia de prohibir si era natural aquesta reacció i amb normes no s'innova ?, el més important és que van treure els joguets, violents, de guerres i sexistes, d'altre banda els venedors són educadors, no comercials !. Amb aquest model de negoci totalment diferent els va fer vendre espectacularment joguines que no es publicitaven a la televisió.

Doncs bé, Imaginarium ja s'està avançant ara de nou i és dels primers en creure en la col·laboració, la botiga Imaginarium en el Passeig de Gràcia de Barcelona ha obert una iogurteria de Danone de 45m2 dins de les seves pròpies instal·lacions, allí els més petits podran degustar iogurts.

La col.laboració entre Danone associada amb alimentació sana i Imaginarium associada al bon desenvolupament intel·lectual dels nens, pot donar molt de si, quan els mercats estan saturats és de perdedors competir, cal col.laborar.

Una lògica diferent, una lluita diferent, per a una època diferent !

2011-04-25T01:49:00.007+02:00

Tot el que sabíem fins ara ja no serveix, el món ha canviat, el 2012 diuen que s’acaba el món i és evident que el món que bé ja no té absolutament res a veure amb l’actual.

Qui pensa, “vull que m’enchufin aquí”, té una visió reduccionista, sempre estarà pensant que arribi Divendres a canvi de deixar morir el seu present. Aquesta és la veritable lluita, aquesta és la veritable responsabilitat social, el cap de setmana només té dos dies, no aprofitarà els 365 dies de l’any.

Els especuladors de tot tipus (politics, econòmics, culturals, socials, periodístics, legals … ), volen que perdis el temps, que no tinguis somnis, que si els tens no els facis realitat, els hi penses fer aquest regal a canvi de deixar morir el teu present ?.

Fins ara els dos pols eren dretes o esquerres, però en aquesta nova lògica els pols són : innovació o especulació, el primer es basa en pensar a llarg termini i es cap on em de tendir, el segon és pensar en curt termini, aquest ens ha dut a la crisi. El que hem de fer per aquesta lluita, es no perdre el temps, aquesta és la clau i això ho pot fer tothom, ens dediquen al que ens dediquem !

Fes allò que vulguis, allò en que ets bo, et penses que si fas el que vols i no és el predominant, no pots arribar lluny ?, si tens talent és impossible que no hi hagi ningú que et digui que si, i si no és aquí a qualsevol racó del món !. Fes allò que vols i si creus en allò que vols, si et tanquen les portes, pensa: “No passa res això vol dir que allà no hi pinto res i no duraria en el temps”. Si fas allò que vols, les portes que s’obriran serà les que valen la pena, allà tindran en compte la teva opinió, allà és on podràs créixer tan com tu vulguis, si funciona el que tu creus et seguiran !

- Ens fan fer creure que estan jugant amb el nostre futur, però no és així, estan jugant amb el nostre present ! .Arribarà el canvi climàtic i morirem ofegats, quina por !, un moment, actualment ja no podem respirar bé, sinó no podem respirar bé, augmentarem la despesa sanitària publica, les farmacèutiques s’enriquiran a costa nostre, això és pitjor que el canvi climàtic. Això vol dir que a nosaltres ens estan tractant tan malament, com ho fem amb els pobres pollastres que estan al corral estressats obligats a menjar pinso constantment i els hi tanquen la llum perquè tinguin més ous. A nosaltres també ens estan estressant !

- Ens fan creure que si copiem l’èxit dels altres, nosaltres l’aconseguirem quan no és així. Steve jobs explica la seva estratègia però ningú el pot copiar, no pas perquè per qüestions de patents, perquè el seu èxit es basa en el seu now-how (en el saber fer), en la seva experiència, en crear un equip amb capacitat innovadora, en el lideratge, en els intangibles, en crear tenir una cadena de valor pròpia (software + hardware) i aquests no es poden robar, estan dins nostre i dins la nostre organització ! Molta gent creu que la seva avantatge competitiva es degut al màrqueting, el disseny o tecnologia, però si fos així només funcionaria a curt termini.

- Ens fan creure que l’éxit d’un plà d’empresa està en el que posi en unes fulles, quan l’exit està redera la persona, en el seu lideratge

- Es van fer creure aquells que tenien prestigi, premis i tenien la casa empaperada de títols eren els que més sabien, però no era així. El prestigi ens porta a l’estabilitat, vivim en un món dinàmic, el prestigi d’avui demà no serveix, així doncs estan bé per tenir més portes, però el que ens obre les portes i ens manté són les competències i actituds. Així hem arribant a la crisi de que serveix gent amb carreres que no penses per si mateixes fan la pilota, per mantenir-se. Això desmotiva i sense motivacions, el treball és element integrador de les persones i si això falla la societat és passiva, això fa dèbil la democràcia i mentre això passi serà inevitable que tinguem crisis. Això només ho podem aconseguir amb una nova generació de directius de ment oberta. Un exemple serien economistes amb medalles que convidaven a tots els mitjans de comunicació per defensar els seus interessos de uns pocs, sense contrastar.

- Ens van fer creure que si potencies les teves fortaleses arribaràs lluny, quan sinó potencies les teves debilitats, no hauràs millora’t, en les teves forteses ja saps que sempre seràs molt bo. Guardiola fa treballar les debilitats dels seus jugadors encara que hagin jugat bé o hagin guanyat el partit, creant un equip compacte. Els atacants els hi potencia que defensin i als defensors els hi potencia que ataquin

- Ens fan creure que ets de lletres o ets de números i no és així, els coneixements tenen moltes disciplines. Perquè hem de tenir blocs de coneixement tancats, si tots els coneixements tenen punts d’interconnexió ?, per anar bé hem de fer una cosa tan de sentit comú com unir coneixements, col·laborar, que sector públic, privat i universitat col·laborin amb objectius comuns. Tenim especialistes en tots els àmbits de coneixement, podríem viure en molt millor, però no hem tingut la visió horitzontal per unir tots els coneixements, perquè les habilitats i competències, han estat olvidades .

- Ens fan creure que l’important és la dimensió vertical, és a dir, la jerarquia d’una piràmide, però el realment important és la dimensió horitzontal. Si no hi ha comunicació entre departaments, com el client pot estar satisfets? Com pretén tenir eficiència, si es barallen pels pressupostos de cada departament?

- Ens van fer creure que els nostres vots eren “vots útils” i no era així, perquè si l’endemà de les eleccions no som crítics haurà estat tot inútil. El nostre vot serà inútil perquè cada vegada la política té menys poder, la millor política es fa des de fora la política i no és diu política, es diuen intangibles, una part d’aquests són informació .La informació es pot transmetre per Internet . D’aquest intangibles els que més hem globalitzat ha traves de les TIC es diu capital, ara bé us imagineu fer un pas més enllà i transmetre també esperit crític ?, s’està començant però el camí és llarg. Com ha de tenir poder la política si els politics parlen per parlar i així guanyar vots, però en la societat de la informació el poder no està en la informació sinó en el coneixement ?, s’hauran de redefinir les estructures sectàries de partits per almenys mantenir un part del poder o estaran completament en fora de joc. Les politiques d’esquerres i dretes, no són politiques pensades pel món actual, el món ja es diferent.

- Ens fan creure que per innovar cal crear una empresa, però no només és així. Es poden innovar les organitzacions existents transmetent lideratge des de dins , aquest és el cas de Ferran Adrià

- Ens fan creure que per fer bé les cosses ens calen manuals rigorosos (manual de vendes, manual de qualitat, codis deontològics .… ), normes, burocratització, quan en l’entorn canviant en el que vivim no ens deixen innovar les normes. Els treballadors de Semco només tenen còmics, anomenats “manuals de supervivència” , però per això cal un sistema educatiu que fomenti habilitats .

- Ens fan creure que el Biodesel és molt bo, quan la realitat és que fa encarir el preu dels productes basics com el blat, que donen el menjar bàsic de gran part del món per subsistir.

- Ens fan creure que els països pobres els hi hem de salvar el deute extern, quan el que cal és que els deixin fer comerç internacional, traient barreres aranzelàries.

- Ens fan pensar que no podem tenir errors, que hem de ser perfectes,que si tenim errors no servim per res. La realitat és que els post-it són una innovació que surt de patentar un error !

- Ens fan creure que l’esperit crític només el poden tenir els periodistes, i no és així.

- Ens fan creure que els països pobres no poden vendre el seu blat, quan les subvencions agràries de la UE distorsionen el mercat i fan tirar la producció de mala manera.

-Ens fan creure que els ciutadans no els hi interessava la cultura, que no eren intel·ligents perquè no miren els documentals de la 2 i que la telescombreria era molt rentable, però no era així.

La realitat és que els ciutadans són intel·ligents, és evident que ningú mira els documentals de la 2, però la cultura és selectiva, hi han múltiples formes de cultura i això no ho entén la televisió, en canvi Internet si que ho entenem a traves del concepte Long Tail. El exemple és Amazon que obtén el 25 i 30 % (el 57% segons alguns estudis) dels seus ingressos de la venda dels llibres que no són els habituals supervendes

Monegal diu que des de fa temps que no s’ha de prohibir la teleescumbreria, ni regular els horaris de televisió infantil, sinó fomentar un esperit crític, ell diu que això suposaria el que és la crema solar pel sol que ens protegeix. Aquesta es la clau de tot i l’esperit crític es un intangible, i el temps li dona la raó, les cosses han canviat molt, sembla que ara ja estem protegits amb la crema solar, els anuncis de la televisió a molt poca gent no li creen impacte, llavors l’audiència no serveix de res. Telecinco diu que és líder de audiència però de que li serveix si el pastis cada cop és més petit ? Internet s’iguala a la televisió en consum d’aquí que es va crear la TDT, i ara la llei Sinde. Enlloc d’afrontar la realitat perden el temps amb més màrqueting i regulació i no innoven.

Amb aquesta mentalitat tan tancada no tardarem en arribar a la propera bombolla que ens espera, la bombolla especulativa de la teleescumbria explotarà .

Quan els mercats estan saturats, cal fer l’últim que es coneix en innovació empresarial, cal fer una “Blue Ocean Strategy”, que d’alguna manera és el que ha fet el Cirque du Soleil. Es inútil competir per un tan per cent del pastís, es perdre el temps, les televisions ja no saben que fer la majoria de cadenes han optat per tenir els números del comandament “La cuatro, la sexta ....” , el mètode fracassat del “me pone” d’antena 3 i el mètode d’Interecomia de dir guarra a la consellera de salut. Quan no tinguin més remell els donarà per unir televisió i Internet en un mateix aparell, però fins hi tot això suposa perdre el temps.

- Et podràs trobar amb algun professor que et farà creure que has d’estudiar de memòria enlloc d’entendre les coses, quan si és així no tindràs habilitats, i aquestes són més importants que els coneixements

- Ens fan creure que no és poden guanyar diners tinguen valors, però no és així. El gran exemple són els iogurts de la Fagueda

- Ens fan creure que nostre equip de futbol favorit guanya si guanya en el terreny de joc, però si hi han uns patrocinadors que degraden el món, i es fan forts amb aquesta victòria realment haurem perdut.

- Ens van fer creure que el centralisme era viable econòmicament, però no era així.

Un exemple, AENA de capital públic del estat espanyol centralitza les decisions dels aeroports a Madrid. Si no depenguessin els nostres aeroports de AENA, tindríem molts vols transoceànics, ja que hi ha demanda, però AENA va contra la demanda, els transoceànics farien que s’instal·lin les multinacionals a Barcelona i reduïm l’atur espectacularment. Els governs d’Espanya s’han negat a descentralització, a més del dèficit fiscal que porta a una Catalunya ofegada financerament. La Unió Europeu te claríssim que cal descentralitzar-ho tot, per això té fons, on el tan per cent de capital que aporta intenta que es descentralitzi pensant les infraestructura en facilitar les exportacions al mercat europeu.

- Ens diuen que ja no tenim censura, que tenim protegida la nostre llibertat d’expressió, però llavors nosaltres mateixos sóm la pròpia censura .

I la gran estafa és aquesta : Ens fan creure que per anar contra el sistema, el món serà millor però no és així, es impossible anar contra la piràmide de Maslow, d’interès mou el món, seguir aquesta estratègia ens fa mal, és anar contracorrent.Si anem contra el sistema el farem més fort !

Segons Charles Darwin, Origen de les Espècies, 1859 :“No és la més forta de les espècies la que sobreviurà, ni la més intel·ligent, sinó la més sensible als canvis". No es pot anar contra el sistema, simplement s’ha de canviar, com s’ha de fer ?

Aconseguint que els interessos personals siguin favorables per a la societat i això només es pot fer, no perdent el temps, tenint aficions, tenint coses a dir, tenint habilitats, utilitzant la intel·ligència emocional de la que Daniel Goleman parla, transmeten els intangibles favorables per la societat a mitjançant les TIC .

Que no t’enganyin, l’única realitat és que tu tens el poder i tu ets el centre dels teus desitjos !

Les múltiples avantatges del advergaming

2011-02-19T21:50:00.009+01:00

L'advergaming, són els jocs que alhora són publicitat, aquest tenen una serie d'avantatges com veurem a continuació.

Les avantatges del advergaming en el joc són :

- Reforçar la imatge de marca

- Segmentació directa del públic objectiu al que ens volem dirigir

- Relació cost/efectivitat molt major que en altres mitjans i suports publicitaris

- Bona experiencia d’ús i alt index de record per part de l’usuari

- Crear bases de dades amb informació sobre els usuaris : Al participar en nivells superiors del joc,al emplenar el questionari i al introduir la puntuació de l’usuari als rankings de major puntuació

- Grans capacitat per transmetre els atributs del producte i de la marca

- Baixa intromissió publicitaria a l’hora de navegar

- L’internauta busca el joc i no el revès

- Contruir dialèg amb els usuaris a partir de les dades obtingudes

- Possibilitats de crear comunitats d’usuaris

Les avantatges del advergaming més enllà del joc són :

- Sol.licitar informació. permet a l’usuari contactar la companyia anunciant a travès del centre d’atenció al client; es un estimul directe a les vendes.

- Obtenir informació. Permet obtenir informació important dels usuaris, de forma fàcil i immediata a través d’un simple formulari.

- Visitar el web . Accés directe des del joc al web de l’anunciant o d’una promoció concreta.

MKT viral : Tipp-ex experience

2011-02-15T23:26:00.017+01:00

Els consumidors són intel·ligents, la publicitat intrusiva no va enlloc, els anuncis de televisió cada cop tenen menys impacte, estem saturats d’informació, són molt cars i es complicat segmentar perquè són força generalistes les cadenes (l'oferta temàtica és escasa tot hi la TDT, gran error estratègic, no hi han gaires canals de cultura, noticies, esports ... ). A Internet podriem trobar opcions de baix cost, però al spam ningú no li fa cas, els pop-up molesten i tothom tanca la finestra, s'enfada i crea una mala imatge de marca, en aquest sentit és molt interessant el viral Tipp-ex experience. Actualment cal interactuar per atraure i alhora cal aprofitar el poder de les xarxes socials perquè el boca-orella és més potent, si t'ho diu una altre persona que li agrada, es evident que té més impacte que si és directament la marca la que et ve a buscar i a més cal destacar el baix cost comparat amb els tradicionals anuncis de televisió.

Aquí ho teniu : Tipp-ex experience

Diguem qui et comprarà bons i et diré qui ets

2011-02-14T23:45:00.017+01:00

Que Zp no té ni idea d'economia sent president del Gobern no hauria de ser un problema si tingues lideratge i sabes formar un bon equip de govern, però el pitjor del cas és que no té lideratge, Salgado està per ser manada autocraticament, no pas per ser proactiva, això és el pitjor de tot .

Espanya té gran dèficit exterior des fa molts anys,important més del que exporta.

Espanya té gran dèfit exterior i durant molts anys a cap Gobern li ha preocupat, quan és el més important per tenir una bona economia real (la del mercat de béns i serveis) al llarg del temps, tan-sols importava el super-habit del PIB, "estamos en la Champions League de la economia", quan és una mesura de la productivitat d’un país en el moment present, no pas del que pot passar demà. Llavors arriba la crisi financera internacional i fa que el PIB baixi fins arribar a la recessió, però la crisi financera internacional de la que tothom parla és secundaria, ja que han sortit de la recessió els països que tenien una economia real forta com és el cas d'Alemanya. Zp no es el responsable de la crisi econòmica, ja que aquesta ve dels antics Goberns d’Espanya, per no fer forta l’economia real i alhora de la crisi financera internacional, però Zp és el responsable de que a hores d'ara no haguem sortit de la recessió,és el responsable de no recuperar l'economia.

Innovar o reduir costos, o bé morir

Per exportar més,només hi han dos formes viables, es pot fer innovant (Cas Alemanya, solució aceptable socialment,però per això cal pensar en llarg termini, i com les eleccions són a curt termini, tothom prefereix fer electoralisme, aquesta solució a Espanya sembla que cap líder d' opinió la conegui, ni la defensi) o reduint costos (Xina, solució dolenta socialment i insostenible a llarg termini, ja que suposa : destruir el medi ambient, males condicions laborals, explotar nens, ect ... i solució fàcil perquè suposa pensar a curt termini, tot una temptació de la CEOE aprofitar el desconeixement econòmic de la societat per acostar-se a aquesta solució antisocial i mentre domini el periodisme rosa poca cosa hi ha a fer ).

El problema no és una qüestió de ideologies (dretes o esquerres), és estructural, si no s’exporta hi ha dèficit exterior, cal que l’estat s’endeuti, és a dir, cal emetre deute públic (bons) i quin perill !

En quan a l'economia financera, al Abril toca passar el test de solvència i ara venen les presses (Bons, fusions de bancs, caixes que passaran a ser bancs ....). El Gobern xines compra bons (deute public) d'Espanya al cap de molt pocs dies,s'aproba la llei Sinde, serà a canvi de l'aprovació d'aquesta llei, entre altres coses ?, serà a canvi de fer mateix que Xina on Internet està censurat? (la llei Sinde està pactada entre PSOE, PP i CiU, cosa que fa evident que això no ho solucionen les principals alternatives de govern, i això fa la democràcia de molt baixa qualitat ). Quan Alemanya va comprar bons d'Espanya al cap de poc, a canvi Zp va rebaixar les pensions, l'edat de jubilació, ect ... . Zp va rescatar entitats financeres, i calia fer-ho, el dolent es que era una subvenció sense condicions, no els hi va demanar com a condició que facilitessen el crèdit, perquè ? no ho va fer perquè els bancs d'Espanya tenen deute public d'Espanya.

La llei Sinde, internet i l'opinió de Enrique Dans

La llei Sinde pot fer molt de mal, Enrique Dans hi està totalment en contra .Jo penso que Internet, concretament la web 2.0, és l'únic instrument per evitar que la democràcia sigui un oligopoli de cúpules sectàries de partits . El canon de la SGAE, està fora de lloc, vivim en la societat informacional, no pas a l'industrial, i la musica, com tot els intangibles, per fer-los rendibles cal canviar els model de negoci per adaptar-ho aquesta, Google és el gran exemple del que cal fer perquè ha estat dissenyada a imatge i versemblança de l'actual "economia FREEMIUM",és a dir, el model FREE (gratis) + PREMIUM (pagant per serveis més avançats).

Model de creixement :"Dígame que modelo de crecimiento tiene y le diré cuál será su paro en una crisis"

Si ZP just en les eleccions passades eleccions hagués acceptat la crisi, hagués apujat els impostos (enlloc de baixar-los com va fer), hagués evitat subvencions inútils (subvenció 200 euros IRPF ) i hagués invertit en fomentar la innovació, fent que la construcció no fos el motor principal (el problema de la construcció és que està basada en el consum intern i és intesiu en mà d'obra), a hores d'ara ja ens hauríem ensortit de la crisi, haguéssim evitat les retallades i la despesa amb tants subsidis d'atur. La innovació hagués suposat pensar en llarg termini, fer un sistema educatiu de qualitat per cobrir llocs de treball altament qualificats resistents a la crisis financera internacional, però no li interessava. ZP no li interessava fer cas a Solves, ZP pensava en curt termini, volia aconseguir una societat adormida per tenir vots fàcils i ZP va posar a Salgado perquè li fa cas.

Com volia aconseguir una societat adormida ? venent el discurs demagògic esquerra/dreta, subvencionant sindicats (intentant adormir reivindicacions), fomentant ni-nis, deixant que els tribunals facin la feina bruta, , amb la llei Sinde, aprofitant la mediatització de Belen Esteban, el futbol, criminalitzant emprenedors, maquillant resultats a base subvencions de la UE i l'expoli fiscal de Catalunya.

El pitjor del cas és que els bancs d'Espanya tenen inversions amb bancs portuguesos, els bancs de Portugal estan molt endeutats, quan caigui Portugal,la UE rescatara Portugal i al cap de poc Espanya haura de ser rescatada i intervinguda l'economia per la UE.

A més al 2013 s'acaba la subvenció del fons social que era per equilibrar el PIB del països més pobres de la UE (amb l’entrada de l’Europa del Est passen a ser els més pobres) per Espanya que suposava l’1 % del creixement econòmic d’Espanya, un regal que fa fer Alemanya a Espanya (suposant el 60 % de les subvenció del fons per espanya) i durant aquest temps espanya no ha fet l’economia més forta, ha utilitzat la subvenció per maquillar resultats

A tot plegat cal afegir una reflexió , com pot exportar a Espanya si tots els transports van cap Madrid ? (s'olviden del mercat europeu), així és impossible exportar, la porta logística del sud d' Europa és Catalunya, i si volen exportar ha ser la capital econòmica, València o Catalunya, només es pot exportar cap Europa a traves de l'Eurogerió Mediterrània. A Alemanya la capital política es Berlín, però la capital econòmica es Frankfurt, això és un factor que l'ajuda a exportar.

Entrevista del llibre "España, capital París” de Germà Bel

La crisi econòmica posa en quesrió el model del AVE, no és assumible que passi l'AVE per totes les capitals de provincia, el secretari d'infrastuctues dels Estats Units va venir a la Moncloa i va dir : "Els felicito perquè nosaltres els nord-americans aquest projecte no el podem pagar?" . En aquest sentit val la pena el reportatge :

"¿Era necesario construirlo?"

Finalment a mode d'exemple del volum d'exportació de Xina, només cal dir que els rellotges Swatch es venen molt perque tenen fama els rellotges suisos, està indicat que el rellotge es suis i només una peça es suisa, la resta de la Xina, com la majoria de les cosses.Com ja s’ha sap la Xina comporta reducció de costos a canvi d’explocaió infantil, males condions laborals....

Reportatge de TV3 al director de marquèting de Munich

Per sort sempre quedaran les bambes Munich, que han optat per la segona opció la innovació, tenen la central a Catalunya i respecten les condicions laborals encarregant la mà d’obra al Marroc.

EL GRAN DIA

2010-09-20T14:28:00.003+02:00

Quan després d'un gran esforç aconsegueixes el teu objectiu,és el gran dia, quan superes l'estreta frontera éxit/ fracàs, és l'hora de celebrar que ja res t'atura. És una gran motivació sempre saber que tot el que està a les teves mans, que ets capaç d'aconseguir-ho, el secret, el èxit a llarg termini, saber a cada moment que t'agrada, on vas, quines limitacions i punts forts tens, veient les amenaces i oportunitats i el més important, passar d'aquells que veuen l'èxit en el curt termini.

L'estreta linea entre pujar com l'espuma o quedar enfonsat

2010-09-04T10:59:00.017+02:00

Quan ho has donat tot i més i tansols queda esperar, per saber si has superat l'estreta linea entre pujar com l'espuma o quedar enfonsat, tansols esperes que hi hagi justícia perquè te la mereixes.

Atrapalo.com : marquèting digital interactiu + oci + e-commerce

2010-08-25T22:07:00.011+02:00

Ignacio Sala. Director de màrqueting de Atrapalo.Com

Seguiré sent un campió que juga a la lliga anticonvencional

2010-08-18T23:27:00.009+02:00

Seguiré sent un campió, un campió que ho és al marge dels seus èxits/ fracassos a curt termini, que ho és simplement per no jugar a la lliga convencional, on per guanyar es busca la perfecció absoluta i com no existeix es fonamenta en tòpics, fal·làcies, hipocresia, opacitat i l'èxit a curt termini. Seguiré sent un campió, que juga en una lliga paral.lela a la predominant, una lliga apassionant on el temps és infinit per aprendre, on la perfecció no és important, on l'important és treballar pels somnis i fer allò que vulguis respectant els altres. Tanmateix, hi ha qui no juga a cap lliga, però s'ha de jugar, perquè qui no arrisca és que no està august amb un mateix i alhora, si hi ha competència s'ha de jugar per no quedar absorbit.

Laietans 2.0. El grup de l’Associació de Colles Sardanistes Laietans

2010-07-29T20:21:00.004+02:00

Laietans 2.0. El grup de l'Associació de Colles Sardanistes Laietans

L' ACS Laietans, es va fundar el 22 de febrer de 2001. Recorrem gran part del nostre territori participant en els diferents concursos, poc a poc, hem conformat un gran vincle d’amistat i aquest grup és el punt de trobada. Benvingut !!!

Desitges o has desitjat que arribi el assaig, per posar-te al dia amb els teus amics de la colla ? Esperes que arribin les colònies ? Recordes en especial alguna de les colònies?

Va ser especial el dia que et van batejar en el teu primer concurs ? T’has emocionat en algun dels aniversaris de la nostra colla ? Ens has fet fotos o vídeos? T’agraden les festes que celebrem en l’acollidor Centre Sant Pere Apòstol ?

Laietans 2.0, fes-lo teu !!!

Cas Dove.

2010-05-03T23:08:00.016+02:00

En la Social Media els mercats cada vegada són més converses per sobre de les grans inversions tipiques de l'industrialisme, sino que li diguin a Dove, que va aconseguir cuota de mercat, creant debat : "la bellesa natural es bona també ? ",en un mercat molt competitiu, com el dels champús. increïble documental, perquè així puc veure,tot el que he estat estudiant de marketing des de dins de l'empresa Dave i alhora és actual, perquè ho enfoca pensant en la nova economia. Benvinguts a la generació 2.0, a la generació Facebook, un nou paradigma per les pautes de consum que acompanyat i integrat pels mitjans tradicionals, com ara la televisió té molta força, amb només publicitat a la televisió no funciona actualment.

Si hi ha una miníma esperança s'ha de lluitar !

2010-04-09T17:26:00.007+02:00

lluitant, lluitant, lluitant, lluitant, lluitant ................. els penals també formen part del joc? Si, doncs a guanyar en els penals !

Vacances en un mar de dubtes, la platja és l'únic horitzó on diluir la fastigosa incertesa

2010-03-30T20:34:00.013+02:00

Sigui com sigui, quan ja està tot fet, tansols queda esperar, la platja és l'únic horitzó on diluir la fastigosa incertesa, és símbol de tot el que he navegat i del desig de seguir navegant en aquesta cursa de resistència

En plena cursa de resistència

2010-03-23T11:47:00.005+01:00

La frontera èxit/fracàs és una barrera altament estreta, al marge del que passi al teu exterior exprimeix la teva llibertat, navegant, lluitant, consolidant i construint, perquè llavors coneixeràs el més gran dels tresors. La tolerància al fracàs a curt termini és el camí cap al èxit real, la constància és la seguretat del èxit real, el èxit real és el conjunt de fites, no pas una o dos, de la teva cursa de resistència que tendeix al infinit. Celebra al màxim cada victòria, per renovar l'energia que necessitaràs pels propers reptes, assumeix i coneix els límits, ja que val més saber que una cosa no funciona que no pas viure amb incertesa, perquè aquesta no et deixara anticipar-te al futur. Per finalitzar, el més important, sobretot mai deixis de tenir nous reptes i no oblidis de compartir les teves victòries i derrotes amb els que t'envolten, perquè ells són la llavor del teu èxit real.

L'envàs, el venedor silenciós. Cas : Actimel

2010-01-27T21:45:00.011+01:00

L’envàs de Actimel, crida l’atenció perquè és minúscul i d’altre banda és blanc, així doncs, aquest atributs denoten exclusivitat, si l’envàs és petit, perceps que en vols més, reparteixes el consum diari augmentant-lo, i no és casualitat. És tracta d’una política de producte coordinada amb un politica de preu abusiva per la quantitat que conté, fet que fa que el producte tingui una bona qualitat (qualitat percebuda, la que ven !!!), i tot plegat ho podem relacionar amb un benefici simbòlic de la marca (atribut) Danone : “És único, no fabrica para otras marcas” i així doncs en l’etiqueta, la frase "L. casei inmunitas", que no és més que un ferment exclusiu, que cobreix la necessitat de evitar que les defenses es debilitin per culpa de molts factors : l'estrès, els canvis bruscos de temperatura, el fred, la contaminació, la mala alimentació, dormir poc, un embaràs, l'edat... , tot plegat uns beneficis avalats pels seus estudis científics, aquests beneficis els cobriria un iogurt qualsevol amb molta més fermesa? S’especula que sí, en qualsevol cas és útil per una bona part de consumidors, i això és reforça en la comunicació publicitària, Susana Griso, transmet confiança.

Així doncs, podríem dir que l’envàs és fàcilment transportable (atribut) , t’ho prens sense ni adonar-te, per obtenir uns beneficis combatre l’estrès, per exemple, ja que la necessitat és dur una vida activa, sense que et col·lapsi l’estrès, amb comoditat (transportable), sense embrutar i te’l veus directament (conté liquid, no cal cullera: atribut)

Pinzellades d’Any Nou 2.010

2010-01-05T13:23:00.003+01:00

Assaboreix la llibertat, no regalis ni una gota de la teva suor a cap amargat, no et tornis esclau. La vida és per apassionats, només es conquerix amb coratge cap els que et donen suport, cuida'ls, lluita i viu per ells.

I tu com et diferencies ?

2009-12-24T22:38:00.005+01:00

Si des del punt de vista de la psicologia del consum comprem conceptes i no productes, i si sabem que les percepcions (conceptes) canvien al llarg del temps i que això s’està accelerant exponencialment gràcies a les tecnologies de la informació i comunicació, avui ser ser el números 1 o 2, no vol dir res, això demà pot ser diferent. Per ser competitiu el més optim, no és ser millor que ningú en alguna cosa que ja és l’altre, sinó diferenciar-te !!! . Diferenciar-te és "qui ho diu abans, ràpid i alhora es percep com creïble i això genera el poder", la premissa de l'economia del coneixement i la cada cop més caducada premissa de l'economia industrial en basa en "qui és el més gran, té el poder". I tu com et diferencies ?

Inmensitat, intensitat i inmortalitat

2009-12-22T13:17:00.006+01:00

La vida és immensitat, intensitat i immortalitat, és a dir, incertesa. La vida és infinit. Per els lluiten pels seus reptes, la vida és una oportunitat que et dona un valor afegit, el benestar amb un mateix i ho fan amb passió, per resoldre la dificultat (intensitat), per aprendre de les diferents necessitat complexes de cadascú (immensitat), i fan honor de l'absència de dogmatisme (immortalitat), el signe del infinit és positiu i només així tot sortirà bé. Per els que tenen por, la vida és una amenaça, el signe del infinit és un menys i això vol dir que la sort ja no es teva, sinó que és una ombra, immensa, intensa i immortal, a la que mai podràs atrapar. A vegades el que sembla més difícil, és el més fàcil, us heu parat a pensar que més senzill posar-hi un + a la vida ?

... en aquesta apassionant immensitat ...

2009-10-23T00:26:00.001+02:00

Caminant, navegant, construint, consolidant, somrient i bategant intensament, en aquesta apassionant immensitat, amb idees clares i cristal·lines, sense aturar-me.

Un pas més enllà

2009-09-21T00:44:00.006+02:00

Construir somnis, és gratificant, és dissenyar les peces del teu propi trencaclosques. Ara és l'hora de fer un pas més enllà, de consolidar-los peça a peça, mirant cap endavant, sense pausa i evitant renunciar a construir nous somnis.

La tolerància al fracàs a curt termini és l'espectacular victòria del futur

2009-09-18T23:45:00.010+02:00

Tothom amb un alt valor de sentiment personal vol guanyar, qui ho aconsegueix es gràcies a la virtut de les competències, qui no ho aconsegueix s'emmiralla en el defecte de la perfecció.

La clau, es basa en com guanyar, cal evitar l'èxit a curt termini (èxit-escombreria, quantitatiu) dels que busquen la perfecció i com no existeix , malgrat que la puguis tenir en una determinada àrea, amb el temps ja no ets tan perfecte en aquell aspecte, per tan, entren en una bombolla especulativa que s'infla fins que explota .

Cal optar per l'èxit a llarg termini (èxit- qualitatiu),és a dir, creient en tu mateix, la dificultat és un repte pel que lluitar i tenir ganes de fer cosses, tenir la nostre gran energia psicològica ocupada .

Per creure en tu mateix, has de tenir competències que t'ajuden adaptar-te en un món dinàmic i canviant, i aquestes no són coneixements, van més enllà : Capacitat creativa/innovadora, lideratge, esperit emprenedor (iniciativa), esperit competitiu, capacitat d'anàlisi critic i síntesis, adaptació a noves situacions, autonomia, habilitats en les relacions interpersonals, capacitat d'organització i planificació, empatia, deducció lògica, motivació per la qualitat, capacitat de gestió de la informació, compromís ètic, reconeixement de la diversitat i la multiculturalitat ................

Amb tot això em refereixo al terreny de la vida de qualsevol, però si això ho apliquem al futbol, l'exemple seria el Barça de Guardiola.

Així, tots tenim molts aspectes amb els que hem de créixer dia a dia , que ningú s'aturi .

Ens hi posem ? som-hi !!!!!

Arriscar = decidir = felicitat

2009-07-02T00:03:00.004+02:00

Per viure el present cal arriscar, arriscant cap una sola direcció, les oportunitats del futur venen de cara . Només podem arriscar si aprenem dels límits del passat. Qui no arrisca viu del passat, qui arrisca viu del present . Arriscar és decidir i decidir, és ser feliç al marge del que nosaltres decidim.

Concurs a Torroella

2009-06-01T20:52:00.008+02:00

Concurs a Lleida

2009-05-12T22:01:00.005+02:00

Concurs a l'hopitalet

2009-04-21T17:59:00.008+02:00

Breus reflexions aplicades a la vida

2009-04-16T18:55:00.015+02:00

Un bon directiu, és aquell que en un entorn incert i dinàmic, pren decisions ràpidament i si s'equivoca té capacitat per rectificar-les, a temps immediat. La intuïció, és més important que la racionalitat. Si a més, té lideratge, ja és la canya. Aquesta mentalitat, és el que necessita aquest món enfonsat en una crisi de valors.

La vida, com l'economia, és una muntanya russa, on dia a dia, s'ha de lluitar per estar a dalt , sabent que és inevitable baixar, però s’ha d’intentar que les baixades siguin curtes i maximitzar les vegades que s’està a dalt.

Quan el curt termini, és sensacional, cal seguir lluitant dia a dia, per un llarg termini, incert i a vegades m'agradaria enfrontar-me aquest reptes en el present i així treure-m’ho de sobre. Lluitaré amb optimisme i realisme per no viure en un núvol irreal.

Respectar, no vol dir deixar de dir el que penses, com predomina, vol dir, dir-ho poder escoltar els altres dir el que pensen. Respecte, no pot ser anar fent un estira i arronsa, esquivant qui té sensibilitats desmesurades. Amb la barrera de la sensibilitat, no poden arribar solucions a la nostra vida diària, ni en la societat, perquè és la principal font d’immaduresa.

Un persona creguda, té com a company de viatge el fracàs, en canvi, una persona amb autoestima té la sort de cara per atraure l'èxit.

Aniversari Laietans

2009-03-08T21:04:00.003+01:00

Vista de la platja amb gavines incloses

2009-01-21T20:18:00.002+01:00

La decoració de les festes de Nadal

2009-01-10T18:02:00.006+01:00

Uns deixo amb els canapès i la decoració de les festes de Nadal, obra de la meva àvia.

Innovació oberta: De la mà invisible a la mà virtual

2008-12-20T16:13:00.035+01:00

La intel·ligència social, s'obté mitjançant la creativitat dels consumidors juntament amb productors condicionada a l'estratègia d'un producte per part dels productors, els productes poden ser bens, serveis, persones, llocs, esdeveniments o idees, ja sigui producte genèric o bé marca o d'una institució . La innovació és la capacitat per trobar buits estratègics en el mercat i explotar els recursos per donar cobertura a la demanda potencial.

La innovació oberta és un actiu intangible, format per la mínima propietat industrial, ja que, l'eix central és compartir, tots són emprenedors del seu propi producte (consumidor, directiu, operari i productor), té molt més valor actualment que la innovació tradicional, que té un deteriorament del valor i si obté un valor afegit no és sostenible al llarg del temps . El motiu és que en temps de crisis econòmica només té èxit el talent, la capacitat d'arribar al públic objectiu (target) de forma personal (microtarget), i per tan això suposa, la proactivitat col·laborativa productor-consumidor, adaptar-se als canvis hàbits dels consumidors amb rapidesa i alhora fer-ho responsabilitat social corporativa. Perquè s'està construint, un nou indicador que informa del mercat, més transparent i no tan subjecte a les falles de mercat en l'eficiència, hem passat del preu a la intel·ligència social que suposa la web 2.0. Hem passat a tenir la llei de l'oferta i la demanda ampliada, on la mà invisible (preus) passa a ser la mà virtual (blocs,xarxes socials....).

La crisi és l’accelerador del canvi però aquest actualment reflecteix en una nova societat on l'important és la gestió del coneixement (capital humà) on per gestionar cal competències(habilitats que et fan eficient en el mercat, però sortosament les persones no són un mercat de competència perfecte com el de les patates en que les persones són preu-acceptants del preu de mercat,aquest va ser el cas de la revolució industrial, per això tenim màquines, llavors només són eficients les màquines?, fals només succeeix en treballs no qualificats, ara amb la llei de l'oferta i la demanda ampliada, cadascú té valor perquè allò que fa es diferent i com que és diferent compartir-ho ho engrandeix, ja que ningú es capaç de copiar una cosa amb personalitat.

Amb la llei de l'oferta i la demanda ampliada les intervencions seran mínimes per part de l'estat (mà visible), perquè és una eficiència que per primera vegada està començant a incloure l'equitat i així evitem moltes intervencions que redueixin l'eficiència, això si caldrà promourà la igualtat de oportunitats, caldrà sobreposar els mèrits personals per sobre de les herències, i per tan, garantir la sobirania individual en tots els àmbits.

Concurs a la plaça Sóller + sopar de final de temporada + entrega de trofeus

2008-11-25T18:36:00.003+01:00

Estada a Cotlliure

2008-09-29T19:11:00.022+02:00

Maximitzar la felicitat, qüestió de qualitat humana

2008-09-20T23:27:00.007+02:00

Sóc feliç perquè se qui sóc, se que vull, se el que tinc, se on estic, se on vull arribar i se qui hem dona suport.

Sóc feliç perquè he arribat a l'estació següent d'aquest llarg i intens viatge.

Sóc feliç perquè desprès de un gran esforç estic a segon d'empresarials,després de arribar un objectiu, sobren nous horitzons, amb més objectius, però amb la il·lusió renovada de l'esforç recompensat.

Sóc feliç perquè se que sóc capaç de fer allò que hem proposi sempre que hi trobi un motiu per créixer.

Sóc feliç perquè aquest tipus de felicitat, basada en satisfer l'autorealització, és la meva única estratègia per tenir sort.

Se que poques persones poden dir que maximitzen aquest tipus d'utilitat, de felicitat, per això animo a tothom que miri d'aconseguir allò que es proposi, és qüestió de benestar, és qüestió de qualitat humana.

Recuperant vídeos : Castanyada 06

2008-09-12T16:30:00.010+02:00

Videos de l'espectacle a Ceret 08

2008-09-12T14:09:00.002+02:00

Viatge a Croacia

2008-08-14T23:32:00.006+02:00

Céret : 51è Festival de la Sardane

2008-07-29T13:34:00.017+02:00

Concurs a Vic

2008-07-12T23:52:00.006+02:00

Marketing digital : De les 4 "P", a les 4 "R"

2008-07-08T00:38:00.009+02:00

Reveal: revelar el nostre producte de forma oberta buscant d’establir un diàleg 2.0.

Reward: recompensa com a reforç al diàleg 2.0, obtenint beneficis en la nostra marca i els nostres productes.

Respect: respecte que és la base de la conversa i de la interacció en l'entorn social 2.0

Retain: retenir la relació amb els nostres interlocutors, fent-los formar part de la nostre imatge.

Concurs a Begues

2008-07-06T22:51:00.002+02:00

Concurs a Cardedeu

2008-06-15T23:14:00.006+02:00

Últimes tendències a la xarxa (2)

2008-06-08T00:39:00.036+02:00

Si fa poc deia que: “S'obra la porta a la generació 2.0, en l’àmbit de la cultura”, doncs araCoPeerRight intentarà anar a contracorrent de la cultura creativa. Les oportunitats de la generació 2.0 es veuen com una amenaça per aquells que no entenen la nova economia que explica Hiroshi Tasaka : “Si comparteixo amb tu els meus diners jo en tindré menys, però si comparteixo el coneixement jo no perdo el meu. I això canvia totes les estratègies. L’actual capitalisme només és capaç de veure allò que és visible, els diners, però el coneixement és invisible i allò important es saber veure’l. Necessitem saviesa per a reconèixer aquests valors invisibles”. La proba de tot plegat és que la intel·ligència col·lectiva que trobem amb la web 2.0, és el cinquè poder, en aquest sentit alguns ja han començat a anomenar aquesta nova economia com la wikinomia.

En Genis Roca distingeix actualment entre la web 4.5 i la web 2.0. “els grans empresaris senten que viuen en una Web 4.5 superior a la nostra. La dels resultats. Web 2.0 és una manera de fer les coses, una filosofia. Web 4.5 és la realitat dels resultats mesurables econòmicament. 4.5 va ser l’IPC del 2007 a Espanya. Un projecte ha de rendir com a mínim un 4.5, i si no implica pèrdues. I això sí que és perillós per a la competitivitat i la supervivència. Els de la Web 4.5 es senten superiors: tenen els diners. Els de la Web 2.0 es senten superiors: tenen un estil. Qui té raó?. Tots dos creuen tenir-la, però els de la Web 4.5 són els qui manen.” Aquesta diferència és lògica, ja que podem observar que normalment la web 2.0, utilitza el posicionament natural en buscador (gratuït) i la web 4.5 utilitza un posicionament de cost. La conclusió és : “La Web 2.0 ha de deixar de mirar endarrere (cap a la Web 1.0) i ha d’orientar-se cap endavant (cap a la Web 4.5). El veritable triomf de la Web 2.0 es produirà el dia que sàpiga com contribuir en el curt termini al compte d’explotació de la Web 4.5”.Mentrestant tot això passa gran part de la gent desconeixent les obligacions jurídiques dels blocs i pel que sembla:“L’Eurocambra promou un estatut jurídic per als blocs”

Un dels últims projectes de gran èxit és el sistema de retroenllaços entre blocs i articles de La Vanguardia.es," La voz de la blogosfera" .D'altre banda cal destacar que el posicionament blocaire de bloguzz, si que és catosfèric, no com el de Alianzo que separa entre català i valencià.Reflexions De Mitjanit, està en la posició 221 dels 689 ciberdietaris catosfèrics. Un altre èxit, aquest de gran ressò és Facebook en català.Tot plegat és gràcies a la Catosfera que és dinàmica, de cada deu blocs que es creen a l’Estat cinc són catalans i per tan amb aquestes dades s’entén que hi hagin tantes iniciatives. Algunes de les últimes novetats són :

- La Catosfera Literaria: Els blooks, les avantatges d'afegir valor a les obres creatives.

- El projecte d’Estat Propi participa al concurs StartUP 2.0.

- La Penedesfera, ja és blocoteca. Ha sorgit per aprofitar els blocs territorials del Penedès per crear una majoria a favor de la vegueria del Penedès

- Campanya al YouTube: L'èxit de la campanya El món ha de saber-ho, ha fet fixar l'objectiu de aconseguir que el vídeo del reportatge Èric i l'Exèrcit del Fènix sigui el vídeo més comentat a YouTube.

-Sorgeixen els Premis Blocs Catalunya

D'altre banda cal destacar que El Gencat estrena el portal CliCat, una galeria multimèdia d’imatges i vídeos representatius de Catalunya, té el propòsit de fer accessible part del patrimoni audiovisual de la Generalitat (fotografies, vídeos i talls d’àudio). Finalment cal destacar que apareixen molts llibres sobre web 2.0, descarregables en PDF, l'últim és : “El futuro es tuyo”. Cal dir, que el que passa es que si ho imprimim gastem massa, mira la pantalla textos llargs és inhumà, així doncs comencen a penetrar en el mercat les impremtes online de baix cost.

Concurs a Montserrat en commemoració del 50è aniversari de la Unió de Colles Sardanistes

2008-06-01T23:11:00.002+02:00

La mirada reflexiva

2008-05-25T17:36:00.016+02:00

Quan plou el cel és negre, la ment es col·lapsa de idees i contraidees sense trobar un sentit, els núvols no deixen passar la llum. La condensació dels pensaments, no deixa que actuem. Llavors és l'hora de desaparèixer temporalment i trobar en la mirada reflexiva les solucions . Quant deixa de ploure és l'hora de sortir a respirar la frescor que ha deixa't anar la pluja, ja què ara la ment ja té les solucions per actuar.

En definitiva, la mirada reflexiva és la què s'ajusta a les propietats de la vida, perquè es regenacionista.

Eivissa estiu 2005

2008-05-19T19:15:00.004+02:00

L'eternitat només conflueix en la llibertat

2008-05-16T18:40:00.005+02:00

L'energia no és crear ni es destrueix sinó es transforma, per tan, tots tenim creativitat, el que passa és que segons cap on la canalitzem pot ser un èxit o un fracàs. El èxit és revitalitzar l'eternitat, el fracàs suposa malgastar l'energia, perquè en una cursa suposaria perdre . Llavors la vida no és ni de color rosa ni és negre,la vida no és un estat, és un procés, és una línia de temps amb un inici i un final. Tanmateix, nosaltres tenim el poder de transformar la nostra energia en un estat, perquè podem canalitzar la creativitat cap l'èxit, i és que la felicitat és el viatge optimista i ple de valors cap la llibertat de la humanitat i de la natura on conflueix l'eternitat.

Per tan, aquells que miren cap el passat, en tots els sentits, no poden trencar amb l'eternitat perquè aquesta només conflueix en la llibertat. Llavors l'únic que poden fer es conservar la moral, les tradicions i la costum, sense comprovar si les necessita la humanitat, perquè anar més enrere només es possible trencant la barrera de la llibertat, anant a contracorrent de les característiques de la natura, però trencar la llibertat no és sostenible al llarg del temps perquè és inestable, perquè moltes de les conviccions que es conserven són irracionals. I és que en definitiva tot allò que és etern, és allò que demanda col·lectivament la humanitat en un moment determinat i per tan és etern allò què és racional perquè acaba cobrint la principal necessitat comuna de la humanitat que és viure amb major certesa i per tant aquesta és la conseqüència de l'èxit.

Tastant altres cultures

2008-05-15T19:30:00.015+02:00

La cristal•lització de les idees

2008-05-06T18:53:00.014+02:00

Unes idees
naveguen
una ment
bloquejada
un sospir
en l'aire
i espera

un núvol
de idees
s'acosta
t'encercla
i espera

El soroll d'un animal
la sang d'una tradició
una flor
en els teus braços
mira-la

i espera
estira't
al sol
crema't
les venes
deixa
aquestes idees
brotar
i construeix
justícia social
cicatritzaràs
les ferides
de mort
de la flor
de ferro.

Cicatritzaràs les ferides de mort de la flor de ferro? Preservaràs tot el que fa lliure la humanitat i la natura?

La revolució 2.0, la revolució de la classe creativa

2008-05-03T02:20:00.015+02:00

Actualment la nostra societat està vivint, sense donar-se compte, el procés cap el retrobament de l'estabilitat de la humanitat i el medi ambient. La revolució 2.0, és la revolució de la cultura creativa protagonitzada per la generació 2.0, és a dir per la classe creativa . La classe creativa és la que elimina les falses bipolaritzacions i només té en compte una bipolarització real, entre l'actual amb major o menor mesura deshumanització o l'estabilitat, que és cap on ens fa tendir la revolució 2.0 i que es la que a tots ens beneficia perquè s'ajusta a les lleis naturals, en un marc de progrés tecnològic. Per tant, s'està parlant de que anem cap la societat del coneixement, però jo diria que tendim cap un concepte més ampli, cap la societat sostenible.

S'hi ens hi fixem la majoria de blocaires que formen part activa de la societat 2.0, aprofiten per la humanitat tot el positiu que ens ofereix la globalització, i això suposa que tendeixin a sentir-se ciutadans del món, per tan està creant un nou humanisme, basat en la cultura creativa, que serveixen per crear nous paradigmes,basats en relacions horitzontals, on tot aquell que no s'hi afegeixi i per tan no es renovi, quedara diluït, així doncs aquí no valen els privilegis, sinó els mèrits. Els nous paradigmes són:

- Sosteniblitat mediambiental: Suposa créixer sense destruir la natura, que és la que ens va fer lliures. Un exemple seria implantar mesures de eficiència energètica als hotels.

- Web 2.0: És la web social. Els exemples seríen els blocs, Youtube, xats ...

- Cultura 2.0: Suposa una cultura lliure basada en intel·ligència social i per tan en fomentar l'autopublicació, el programari lliure ... .

- Literatura 2.0 :És a dir, la literatura col·laborativa. Un exemple seria els blooks

- Democràcia 2.0: És a dir, la democràcia participativa suposa la unió basada en la diversitat, és a dir respectant la sobirania de l'home, suposa l'e-govern i el dret a decidir. Les millores qualitatives són eliminar la insatisfacció política, les cortines de fum i la inestablitat . Exemple: 1001 ideas para la Administracion Publica ,pàgina Web que aporta solucions a l'estancament estructural administratiu.

- Periodisme de proximitat (0 2.0) : Es tracta del mal anomenat periodisme ciutadà, ja que el periodisme no el fa el ciutadà, sinó que el ciutadà-blocaire genera continguts que poden ser d'utilitat per a periodistes, entre d'altres professionals, pel simple fet que el ciberdietarisme es un mirall de la societat en qualsevol instant.

- Economia sostenible (o 2.0): Sense creativitat no hi ha eficiència econòmica. Un exemple actual és la música que és la publicitat que es transmet per p2p i el producte que es ven és l'espectacle,és a dir el concert.

-Empreses 2.0: Negoci obert, només la gent s'identifica amb la marca si ha col·laborat en el procés de elaboració del producte, l'empresa que no sigui transparent no sobreviurà. Tots els exemples es poden veure a "manual de uso del blog en la empresa: cómo prosperar en la sociedad de la conversación"

En contraposició, la societat deshumanitzada, és la societat actual on malgrat la democràcia el factor humà actua segons el model insostenible, és a dir, sense ser humà, dit d'una altre manera , artificialment , desnaturalitzant la realitat perquè crea estancament estructural ( la intel·ligència social queda diluïda) i alhora ens porta al conformisme social (la desaparició de conviccions i el plagi massiu d'etiquetes deshumanitzadores).

El problema es estructural és deu doncs a la falta de transversalitat i per tan d'horitzontalitat democràtica, econòmica, cultural..... i per tan la solució als nostres problemes no es troba ni en els partits socialitzadors ni en els partits conservadors,perquè el partidisme té una visió vertical i per tan fonementalista. La solució passa per aplicar els elements de la societat sostenible abans esmentats i que aporten l'equilibri.

El factor humà és el motor de la sosteniblitat social i és l'equilibri, per exemple si el socialisme vol la supressió de les classes socials mitjançant el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball i el capitalisme defensa la propietat privada i el mercat lliure i competitiu.

Llavors la revolució de la classe creativa, des de el meu punt de vista, suposaria defensar el mercat lliure però dotar-lo de transparència. Això implica usar la intel.ligencia social (mitjançant blocs, wikis.......) i valorar els productes, mitjançant el poder de la imatge o per fi, enlloc del plagi massiu d'etiquetes insostenibles hi hauria efervescència creativa i trobaríem etiquetes sostenibles, passaríem del conformisme social a la creativitat social.

Es tracta d'agafar la positivitat del valor competitiu i enlloc de competir bàsicament per l'eficiència econòmica també es competiria per imatge, però no pas amb l'actual marketing-cosmetica, que és deshumanitzat, sinó amb el màrqueting sostenible (o 2.0 ), dins el cual destaca el màrqueting viral.

El màrqueting sostenible, és el transparent, ja que posa énfasi en els valors étics: preus meus justos, joves promeses, productes més saludables, condicions en que treballen els treballadors, comerç just..... , per tant les externalitats positives serien el valor afegit sense el qual podrien morir les empreses.

Els blooks, les avantatges d'afegir valor a les obres creatives

2008-04-29T13:35:00.004+02:00

Els blooks o blogbooks, són els llibres que sorgeixen dels continguts dels blogs, doncs bé aquest tenen diverses avantatges que sorgeixen de complementar el valor de l'obra creativa entre el suport analògic i el suport digital. Això es degut a què suposa oferir un valor gratuït en el suport digital, que es basen en veure el making of del llibre, és a dir ,podem veure una evolució , ja que podem observar la data en que es va escriure un apunt, alhora podem observar els errors de l'escriptura que després s’esvaeixen a l’edició analògica i finalment podem observar com poden donar un contrapès o un complement les aportacions que suposen els comentaris.

Doncs, està a punt de donar a la llum un blook, basat en la literatura col·laborativa ("Literatura 2.0"), La Catosfera Literaria , la presentació serà Dissabte 17 de maig a les 19 h. al Casal de Vallromanes i aquest llibre a més de tenir les avantatges de qualsevol blook, té dos valors molt importants . D'una banda perquè reuneix 100 blocaires de diferents llocs dels Països Catalans,mantenint així unida i prospera la nostra llengua i cultura, en un espai comunicatiu al marge dels interessos artificials, la Catosfera, i de d'altre és el fet dehaver cedit els drets sobre el text perquè els beneficis que s’obtinguin siguin destinats a fins solidaris a l'escola “La Bressola” de la Catalunya Nord. Com ja he dit he col·laborat amb aquest text "Quan l'incertesa ens immobilitza cal crear nous horitzons", i aquí us deixo amb una presentació multimèdia en la que aparèixen els ciberdietaris que formen part del llibre.

View Upload your own

S'obra la porta a la generació 2.0, en l’àmbit de la cultura

2008-04-11T18:51:00.011+02:00

El parlament Europeu s'està plantejant l’accés lliure dels recursos culturals fonamentalment en format digital. Ho vol fer reformant els drets de la propietat intel·lectual per fomentar la creativitat i per tan la qualitat, per sobre de raons econòmiques, salvaguardant el dret de supervivència. A la pràctica des del meu punt de vista això suposa reconvertir la musica en eina de màrqueting i així d'obtenir els beneficis en els concerts, que és on es crea el màxim valor, ja que seria molt negatiu econòmicament desenvolupar només les capacitats d'umbral i no crec que es posi en perill l'avantatge competitiva de les empreses.

Aquesta predisposició seria incompatible amb el cànon digital. Però mirant el present aquí també està en vigor un altre avançament : “Bruselas considera que las telefónicas no tenen obligació de identificar als usuaris del P2P". Aquest informe determina un avenç cap a la protecció de dades dels usuaris i en canvi aquesta situació es contraposa a l'ús del cànon digital, en el sentit que en el segon cas se suposa que només per tenir un aparell d'enregistrament o arxivament de dades es violaran els drets d'autor.

Algunes cançons tenen el poder de transmetre diferents missatges, de tenir moltes interpretacions aquesta és la clau de que arribin al públic, perquè s'adapten al que pensa la gent en un moment determinat i per això són tan importants per nosaltres, però que ens agradi no suposa que aquestes siguin factor crític del èxit,ja no es venen els CD's, i aquesta situació ha acabat derivant en una rigidesa nuclear. Actualment la reproducció de música, ha perdut valor estratègic, sobretot a Espanya on segons l'ultima noticia compartir per P2P mentre sigui per ús propi es legal i ja que no té sentit vendre cançons quant la gent se les baixa per P2P .En definitiva el futur dels productes culturals passa per la creativitat, l'autopublicació, l'espectacle i per d’incorporació de publicitat d'altres productes.

Principi del buit .. de Joseph Newton

2008-04-09T18:37:00.004+02:00

Us deixo amb un text de Joseph Newton que he rebut per correu, i que el cosidero molt interessant.

Tens l'hàbit d'ajuntar objectes inútils en aquest moment, creient que un dia (no saps quan) podrà necessitar d'ells.

Tens l'hàbit d'ajuntar diners només per no gastar-lo, ja que penses que en el futur podrà fer falta.

Tens l'hàbit de guardar roba, joguines, sabates, mobles, estris domèstics i altres coses que ja no usa fa bastant temps.

I dins de tu ?...

Tens l'hàbit de guardar el que sents, aspres, ressentiments, tristeses, pors, persones, etc.

No facis això!

És antiprosperitat.

És precís crear un espai, un buit, perquè les coses noves arribin a la teva vida.

És precís eliminar el que és inútil en tu i en la teva vida, perquè la prosperitat vingui.

És la força d'aquest buit que absorbirà i atraurà tot el que tu desitges.

Mentre estiguis material o emocionalment carregat de coses velles i inútils, no hi haurà espai obert per a noves oportunitats.

Els béns necessiten circular...

Neteja els calaixos, els armaris, la teva habitació, el garatge.

Dona el que tu no uses més.

L'actitud de guardar un munt de coses inútils amarra la teva vida.

No són els objectes guardats que estanquen la teva vida, sinó el significat de l'actitud de guardar.

Quan es guarda, es considera la possibilitat de falta, de manca. És creure que demà podrà faltar i tu no tindràs mitjans de proveir les teves necessitats.

Amb aquesta actitud, t'estàs enviant dos missatges per al teu cervell i per a la teva vida:

1º... que no confies en el demà

2n... que creguïs que el nou i el millor nosón per a tu, ja que te n'alegres amb guardar coses velles i inútils.

Remou-me | La Tafanera

La plenitud, la nostra màgia

2008-03-26T00:43:00.012+01:00

Us deixo amb una foto de la lluna que acabo de fer, com podeu comprovar no té gran qualitat, però ens serveix per veure el contrast, aquesta representació fotogràfica és una metàfora de la vida . La llum no es visible en la major part del paisatge, però hi ha un lloc per on la llum traspassa i és a una part de la lluna. La lluna es màgica, enigmàtica i creativa i representa el nivell de plenitud d'una persona, contra més plenitud tingui, més eficaç serà la seva màgia en la societat, perquè deixa passar la seva puresa i passarà a ser la llum que il·lumina el fosc paisatge i així evita quedar-se diluït. Aquesta plenitud , genera simbolicament la força de l'atracció que fa que allò que desitgem esdevingui realitat. Visualment la lluna genera la marea .

PENSES DESISTIR?

2008-03-22T21:18:00.006+01:00

Us deixo amb aquest text d'un correu que he rebut.

La superestrella del basquet, Michael Jordan, va ser expulsat de l'equip escolar.

Winston Churchill va repetir el sisè grau. Va ser primer ministre d'Anglaterra als 62 anys d'edat, després d'una vida molt dura.

El 1944, Emmeline Snively, directora de l'agència de models Blue Book Modeling, li va dir a la candidata Norman Jean Baker (Marilyn Monroe) : "seria millor que fessis un curs de secretària o busquessis un bon marit".

En rebutjar a un grup de rock anglès cridat The Beatles, un executiu de Decca Recording Company va dir: No "ens agrada aquest grup".

Quan Alexander Graham Bell va inventar el telèfon, el 1876, va buscar els qui el financessin en el projecte. El President Rutheford Hayes va dir: "És un invent extraordinari, però qui l'usarà? "

Thomas Edison va fer 2000 experiències fins i tot inventar la làmpada. Un jove reporter li va preguntar el per què de tants fracassos. Edison va respondre: "No vaig fracassar ni una vegada. Vaig inventar la làmpada. Ocorre que va ser un procés de 2000 passos".

Als 46 anys, després de perdre progressivament l'audició, el compositor alemany Ludwig van Beethoven va quedar completament sord. I així va compondre bona part de la seva obra. Incloses 3 simfonies, en els 6 últims anys.

Per això no hem de pensar que el nostre temps va passar. Mentre aquí hi hagi,sempre hi haurà alguna cosa per aprendre i molt per fer.