Reflexions De Mitjanit

Eivissa estiu 2005

2008-05-19T19:15:00.002+02:00

L'eternitat només conflueix en la llibertat

2008-05-16T18:40:00.004+02:00

L'energia no és crear ni es destrueix sinó es transforma, per tan, tots tenim creativitat, el que passa és que segons cap on la canalitzem pot ser un èxit o un fracàs. El èxit és revitalitzar l'eternitat, el fracàs suposa malgastar l'energia, perquè en una cursa suposaria perdre . Llavors la vida no és ni de color rosa ni és negre,la vida no és un estat, és un procés, és una línia de temps amb un inici i un final. Tanmateix, nosaltres tenim el poder de transformar la nostra energia en un estat, perquè podem canalitzar la creativitat cap l'èxit, i és que la felicitat és el viatge optimista i ple de valors cap la llibertat de la humanitat i de la natura on conflueix l'eternitat.

Per tan, aquells que miren cap el passat, en tots els sentits, no poden trencar amb l'eternitat perquè aquesta només conflueix en la llibertat. Llavors l'únic que poden fer es conservar la moral, les tradicions i la costum, sense comprovar si les necessita la humanitat, perquè anar més enrere només es possible trencant la barrera de la llibertat, anant a contracorrent de les característiques de la natura, però trencar la llibertat no és sostenible al llarg del temps perquè és inestable, perquè moltes de les conviccions que es conserven són irracionals. I és que en definitiva tot allò que és etern, és allò que demanda col·lectivament la humanitat en un moment determinat i per tan és etern allò què és racional perquè acaba cobrint la principal necessitat comuna de la humanitat que és viure amb major certesa i per tant aquesta és la conseqüència de l'èxit.

Tastant altres cultures

2008-05-15T19:30:00.013+02:00

La cristal•lització de les idees

2008-05-06T18:53:00.009+02:00

Unes idees
naveguen
una ment
bloquejada
un sospir
en l'aire
i espera

un núvol
de idees
s'acosta
t'encercla
i espera

El soroll d'un animal
la sang d'una tradició
una flor
en els teus braços
mira-la

i espera
estira't
al sol
crema't
les venes
deixa
aquestes idees
brotar
i construeix
justícia social
cicatritzaràs
les ferides
de mort
de la flor
de ferro.

Cicatritzaràs les ferides de mort de la flor de ferro? Preservaràs tot el que fa lliure la humanitat i la natura?

La revolució 2.0, la revolució de la classe creativa

2008-05-03T02:20:00.010+02:00

Actualment la nostra societat està vivint, sense donar-se compte, el procés cap el retrobament de l'estabilitat de la humanitat i el medi ambient. La revolució 2.0, és la revolució de la cultura creativa protagonitzada per la generació 2.0, és a dir per la classe creativa . La classe creativa és la que elimina les falses bipolaritzacions i només té en compte una bipolarització real, entre l'actual amb major o menor mesura deshumanització o l'estabilitat, que és cap on ens fa tendir la revolució 2.0 i que es la que ha tots ens beneficia perquè s'ajusta a les lleis naturals, en un marc de progrés tecnològic. Per tant, s'està parlant de que anem cap la societat del coneixement, però jo diria que tendim cap un concepte més ampli, cap la societat sostenible.

S'hi ens hi fixem la majoria de blocaires que formen part activa de la societat 2.0, aprofiten per la humanitat tot el positiu que ens ofereix la globalització, i això suposa que tendeixin a sentir-se ciutadans del món, per tan està creant un nou humanisme, basat en la cultura creativa, que serveixen per crear nous paradigmes,basats en relacions horitzontals, on tot aquell que no s'hi afegeixi i per tan no es renovi, quedara diluït, així doncs aquí no valen els privilegis, sinó els mèrits. Els nous paradigmes són:

- Sosteniblitat mediambiental: Suposa créixer sense destruir la natura que és la que ens va fer lliures. Un exemple seria deixar el fons de pantalla negre que gasta menys energia, com pasa a Reflexions De Mitjanit

- Web 2.0: És la web social. Els exemples seríen els blocs, Youtube, chats ...

- Cultura 2.0: Suposa una cultura lliure basada en intel·ligència social i per tan fomenta l'autopublicació, el programari lliure i tot allò que sigui creatiu.Un exemple actual són tots aquells creatius que es donen a conèixer mitjançant Internet .

- Literatura 2.0 :És a dir, la literatura col·laborativa. Un exemple seria els blooks, les avantatges d'afegir valor a les obres creatives.

-Democràcia 2.0: És a dir, la democràcia participativa suposa la unió basada en la diversitat, és a dir respectant la sobirania de l'home, suposa l'e-govern i el dret a decidir. Les millores qualitatives són eliminar la insatisfacció política, les cortines de fum i la inestablitat . Exemple: 1001 ideas para la Administracion Publica ,pàgina Web que aporta solucions a l'estancament estructural administratiu.

-Periodisme de proximitat (0 2.0) : Es tracta del mal anomenat periodisme ciutadà, ja que el periodisme no el fa el ciutadà, sinó que el ciutadà-blocaire genera continguts que poden ser d'utilitat per a periodistes, entre d'altres professionals, pel simple fet que el ciberdietarisme es un mirall de la societat en qualsevol instant. Exemple: 3cat24

-Economia sostenible (o 2.0): Sense creativitat no hi ha eficiència econòmica. Un exemple actual és la música que és la publicitat que es transmet per p2p i el producte que es ven és l'espectacle,és a dir el concert.

-Empreses 2.0: Negoci obert, només la gent s'identifica amb la marca si ha col·laborat en el procés de elaboració del producte, l'empresa que no sigui transparent no sobreviurà. Tots els exemples es poden veure a "manual de uso del blog en la empresa: cómo prosperar en la sociedad de la conversación"

En contraposició, la societat deshumanitzada, és la societat actual on malgrat la democràcia el factor humà actua segons el model insostenible, és a dir, sense ser humà, dit d'una altre manera , artificialment , desnaturalitzant la realitat perquè crea estancament estructural ( la intel·ligència social queda diluïda) i alhora ens porta al conformisme social (la desaparició de conviccions i el plagi massiu d'etiquetes deshumanitzadores). El problema es estructural és deu doncs a la falta de transversalitat i per tan d'horitzontalitat democràtica, econòmica, cultural..... i per tan la solució als nostres problemes no es troba ni en els partits socialitzadors ni en els partits conservadors,perquè el partidisme té una visió vertical i per tan fonementalista. La solució passa per aplicar els elements de la societat sostenible abans esmentats i que aporten l'equilibri .El factor humà és el motor de la sosteniblitat social i és l'equilibri, per exemple si el socialisme vol la supressió de les classes socials mitjançant el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball i el capitalisme defensa la propietat privada i el mercat lliure i competitiu. Llavors la revolució de la classe creativa, des de el meu punt de vista, suposaria defensar el mercat lliure però dotar-lo de transparència que seria la que la intel.ligencia social (mitjançant blocs, wikis.......) i valorar els productes, mitjançant el poder de la imatge i per fi enlloc del plagi massiu d'etiquetes insostenibles hi hauria efervescència creativa i trobaríem etiquetes sostenibles, passaríem del conformisme social a la creativitat social. Es tracta d'agafar la positivitat del valor competitiu i enlloc de competir bàsicament per l'eficiència econòmica també es competiria per imatge, però no pas amb l'actual marketing-cosmetica sinó el màrqueting transparent posant énfasi en els valors: preus meus justos, joves promeses, productes més saludables , condicions en que treballen els treballadors, comerç just..... , per tant les externalitats positives serien el valor afegit sense el qual podrien morir les empreses, en definitiva la creativitat implica transparència. La combinació d'eficiència econòmica limitada a la imatge basada en la transparència ens dona l'equilibri , el creixement sostenible.

Per arribar a aquestes conclusions, he estirat el fil de altres Reflexions De Mitjanit i m'he inspirat la esferificació Revolució 2.0 i el llibre Sostenibilidad 2.0 que relaciona aquest nou paradigma.

Els blooks, les avantatges d'afegir valor a les obres creatives

2008-04-29T13:35:00.000+02:00

Els blooks o blogbooks, són els llibres que sorgeixen dels continguts dels dietaris digitals, doncs bé aquest tenen diverses avantatges que sorgeixen de complementar el valor de l'obra creativa entre el suport analògic i el suport digital. Això es degut a què suposa oferir un valors gratuït en el suport digital, que es basen en veure el making of del llibre, és a dir ,podem veure una evolució , ja que podem observar la data en que es va escriure un apunt, alhora podem observar els errors de l'escriptura que després s’esvaeixen a l’edició analògica i finalment podem observar com poden donar un contrapès o un complement les aportacions que suposen els comentaris.

Doncs, està a punt de donar a la llum un blook, basat en la literatura col·laborativa ("Literatura 2.0"), La Catosfera Literaria , la presentació serà Dissabte 17 de maig a les 19 h. al Casal de Vallromanes i aquest llibre a més de tenir les avantatges de qualsevol blook, té dos valors molt importants . D'una banda perquè reuneix 100 blocaires de diferents llocs dels Països Catalans,mantenint així unida i prospera la nostra llengua i cultura, en un espai comunicatiu al marge dels interessos artificials, la Catosfera, i de d'altre és el fet de cedit els drets sobre el text perquè els beneficis que s’obtinguin siguin destinats a fins solidaris a l'escola “La Bressola” de la Catalunya Nord. Com ja he dit he col·laborat amb aquest text "Quan l'incertesa ens immobilitza cal crear nous horitzons", i aquí us deixo amb una presentació multimèdia en la que aparèixen els ciberdietaris que formen part del llibre.

| View | Upload your own

La importància de la sostenibilitat social

2008-04-25T18:40:00.000+02:00

Ens trobem en un moment apassionant de la nostra història perquè tenim un munt d'oportunitats per davant per millorar la societat i aquestes es troben en el buit estratègic de la societat 2.0, que ja s'està aprofitant alguns fent seva aquesta concepció, altres sense donar-se compte i altres tergiversant-ho . Vivim en un món d'incertesa i el nostre repte es crear dia a dia un futur on canviem la incertesa en certesa d'allò que es a les nostres mans, perquè ara cal regenerar les estructures i relacions perquè ens donin estabilitat i donar un toc d'aprofundiment cap la qualitat de les estructures que ens donen estabilitat . Així doncs, per aquest motiu aprofito aquest buit per reflexionar des de una visió personal sobre la sostenibilitat social i les millores que ens aporta a la humanitat, i així poder reconfigurar el coneixem actual.

Per fer-ho m'he basat en els valors humans i les lleis natural, per entendre-ho aprofito per respondre a una opinió d’en Trencapins que m'arriba de la Tafanera , es aquesta:"La societat ja és humana, no cal humanitzar-la. Humana és la violència, humana és la crueltat i moltes altres coses. El que si que li cal és optimitzar el seu nivell de felicitat, passar a un estat superior de civilització on tothom pugui ser més feliç i ens tractem els uns als altres molt millor del que ho fem hui en dia, i per això només hi ha un camí: l'educació. Ja fa milers d'anys que es diu i encara no ho hem entès. I concretament el que més manca és l'educació emocional (aquella que dota a les persones de capacitats per a optimitzar la seva pròpia felicitat, la seva pròpia salut mental, en la mesura del possible, la seva intel·ligència emocional) basada en l'ensenyament d'uns valors determinats pel mètode científic, per la ciència de la felicitat, la psicologia."

Bé doncs des de el meu modest punt de vista la societat no està humanitzada,perquè en la societat l'home no té plena sobirania, té per sobre altres estructures tancades que són les que mouen la societat. Abans en la naturalesa l'home si que tenia més sobirania. El que cal doncs, és refer aquesta sobirania en l'actual vida sedentària, ja sinó ho fem ara és cap on tendirem instintivament quan estiguem més a prop de fractura social, però es clar contra abans millor,perquè el remei sol ser pitjor que la malaltia. L'educació és un factor clau per tendir cap la sobirania de l'home, però només si es basa en cultivar la creativitat.

Pel que fa a la violència i la crueltat, forma part de la realitat però no és humana, perquè l'home no les necessita ni per sobreviure ni per obtenir plenitud, sense justificar-ho la violència i la crueltat són generats pels desequilibris que provoca que l'home no tingui sobirania i que es solucionarien canviant Els cinc elements que han de canviar de la societat per rehumanitzar-la . El que sí és humà i alhora pot ser injust és el grau de facultats amb les naixem, perquè la perfecció no és una llei natural. Si tot fos perfecte no hi haurien anhels pels que lluitar i no tindríem raó de existir.

Aquí es on volia arribar, nosaltres generem energia, una energia que es la lluita constant per prosperar , aquesta energia determina el nostre valor i es diu creativitat. Però a aquesta energia cal canalitzar-la en la racionalitat de la humanitat. Però per canalitzar-ho cal fer-la eficaç mitjançant la comunicació.

Resumint, la cultura creativa, la racionalitat i la comunicació són els tres factors crítics del èxit, que determinen l'avantatge competitiva de la societat sostenible enfront la societat deshumanitzada que interelacionats conformen els motors del canvi, les cinc forces competitives que han de rehumanitzar la societat.

Els cinc elements que han de canviar de la societat per rehumanitzar-la

2008-04-17T17:16:00.003+02:00

Del ciberdietari d'en Donaire podem extreure una reflexió interessant i és que la societat sostenible (o 2.0), serà aquella en que les percepcions s’assemblin a la realitat.

Us deixo amb cinc elements basats en la cultura creativa que hem de superar per passar de la societat deshumanitzada (que la podem trobar representada en la fotografia que he fet de l'escultura que tenim a la parada de metro d'Universitat) a la sostenible i que no entenc com encara estan vigents. No ho entenc perquè ens hauríem de basar en la racionalitat i en l’ humanisme,és a dir amb la qualitat de vida i per tan, no en les casualitats, ni en l’ hipocresia.

Els elements són els següents:

1. La crueltat de posar límits a la llibertat.

Quan l'haurien de garantir plenament perquè és l'únic dret que autoregula la estabilitat suposar assumir la responsabilitat en el moment en que la llibertat de un topa amb la de un altre. La llibertat ha de fluir plenament, és a dir, tenint en compte el concepte d'empatia i de comunicació.

2. La dèria de no mirar el passat per créixer i per tan no ser optimista, i alhora no pensar en el futur i només veure el present, ja que contràriament al que alguns pensen això no és ser realista.

Aquestes dèries provoquen l’ inexistència del valor humà, la putrefacció de l'eternitat, no aprofitar totes les oportunitats i la immobilització per generar nous horitzons. Alhora aquest punt suposa no tenir-ho absolutament tot planificat, i així anar-te guiant per l’observació pròpia creant nous horitzons.

3. La fatalitat dels perjudicis.

Donar les situacions actuals per bones sense veure la realitat cadascú per sí mateix i no compara-ho amb la realitat que ens venen evitant exercir l'esperit crític constructiu, ja que allò que ens aporti benestar col·lectiu serà el que sigui un valor i si aquest no coincideix amb els valors tradicionals aquests es devaluaran. Aquesta situació d’enfosquiment suposa dir que tot allò que no és convencional no és normal, quan l'únic que no és normal és tot allò que altera el viure i deixar viure ja que és la principal llei de la naturalesa humana i per tan és l’únic valor que pot compartir tota l’ humanitat i per tan tots han de ser en base a aquest. L'enfosquiment que es provoca a la societat mitjançant el fet de homogeneïtzar a tothom sota les mateixes etiquetes, enlloc de valorar el nostre estil, que es troba en els valors humans que trobem per exemple en la creativitat, la nostra experiència i el nostre esforç, en definitiva el que ens fa diferents. Aquest enfosquiment pot provocar entre d’altres cosses la gelosia que es produeix quan algú enlloc d'agradar-li allò que només pot tenir un, s'hi fixa en el que els altres tenen i ell no té. Un exemple és quan mostrem que tenim diners per fer veure que som feliços, quan en el fons ni els diners fan la felicitat ni la felicitat fa els diners,són dos cosses complementaries, una cosa no exclou l'altre.

4. La ineficàcia de excloure persones i anar fent grups petits enlloc de incloure el màxim de gent possible.

És millor sumar que restar, ja que hi han moltes persones que sense donar-nos compte aporten idees que poden ser complementaries. Si sumem, la racionalitat serà la vencedora i cadascú farà allò que millor li surti, perquè la racionalitat està per sobre de la perfecció, ja que aquesta no és cap valor perquè ens homogeneïtza i no té en compte les funcions que té cadascú per deixar eternitat en l’ humanitat.

5. El negacionisme que es produeix després de veure els efectes de la realitat que generen problemes i actuar en base a aquests,enlloc d'actuar en base les causes.

Hi han dos tipus de maneres de fer dels que actuen en base els efectes , la primera seria la de criminalitzar perquè pensen que el problema és l'efecte generat i la segona seria la dels que sota l'excusa de que una persona o un conjunt de persones té un problema dir que no poden actuar contra ells malgrat que hagi vulnerat el principi de viure i deixar viure. En els dos casos es generalitza i alhora es tenen en compte els efectes però no es busquen solucions que no desestabilitzin perquè no es tenen en compte les causes de cadascú, que faria que les es percepcions s’assemblin a la realitat. En aquest sentit ens cal una profunda horitzontalitat, que la troben en la generació 2.0, que farà que percepcions s’assemblin a la realitat, perquè ens farà replantejar el tipus de poder que ha de tenir cada element de la societat, per sobre de la quantitat de poder que ha de tenir.

Visita al nucli zoològic de Fuives, on hi ha la major reserva de rucs catalans

2008-04-13T21:52:00.002+02:00

S'obra la porta a la generació 2.0, en l’àmbit de la cultura creativa

2008-04-11T18:51:00.006+02:00

El parlament Europeu s'està plantejant l’accés lliure dels recursos culturals fonamentalment en format digital. Ho vol fer reformant els drets de la propietat intel·lectual per fomentar la creativitat i per tan la qualitat, per sobre de raons econòmiques, salvaguardant el dret de supervivència. A la pràctica des del meu punt de vista això suposa reconvertir la musica eina de màrqueting i així d'obtenir els beneficis en els concerts, que és on es crea el màxim valor creatiu, ja que seria molt negatiu econòmicament desenvolupar només les capacitats d'umbral i no crec que es posi en perill l'avantatge competitiva de les empreses.

Aquesta predisposició seria incompatible amb el cànon digital. Però mirant el present aquí també està en vigor un altre avançament : “Bruselas considera que las telefónicas no tienen obligación de identificar a los usuarios del P2P". Aquest informe determina un avenç cap a la protecció de dades dels usuaris i en canvi aquesta situació es contraposa a l'ús del cànon digital, en el sentit que en el segon cas se suposa que només per tenir un aparell d'enregistrament o arxivament de dades es violaran els drets d'autor.

Algunes cançons tenen el poder de transmetre diferents missatges, de tenir moltes interpretacions aquesta és la clau de que arribin al públic, perquè s'adapten al que pensa la gent en un moment determinat i per això són tan importants per nosaltres, però que ens agradi no suposa que aquestes siguin factor crític del èxit,ja no es venen els CD's, i aquesta situació ha acabat derivant en una rigidesa nuclear. Actualment la reproducció de música, ha perdut valor estratègic, sobretot a Espanya on segons l'ultima noticia compartir per P2P mentre sigui per ús propi es legal i ja que no té sentit vendre cançons quant la gent se les baixa per P2P .En definitiva el futur dels productes culturals passa per la creativitat, l'autopublicació, l'espectacle i per l’ incorporació de publicitat d'altres productes.

Càpsula multimèdia: La generació 2.0

Remou-me | La Tafanera

Principi del buit .. de Joseph Newton

2008-04-09T18:37:00.004+02:00

Us deixo amb un text de Joseph Newton que he rebut per correu, i que el cosidero molt interessant.

Tens l'hàbit d'ajuntar objectes inútils en aquest moment, creient que un dia (no saps quan) podrà necessitar d'ells.

Tens l'hàbit d'ajuntar diners només per no gastar-lo, ja que penses que en el futur podrà fer falta.

Tens l'hàbit de guardar roba, joguines, sabates, mobles, estris domèstics i altres coses que ja no usa fa bastant temps.

I dins de tu ?...

Tens l'hàbit de guardar el que sents, aspres, ressentiments, tristeses, pors, persones, etc.

No facis això!

És antiprosperitat.

És precís crear un espai, un buit, perquè les coses noves arribin a la teva vida.

És precís eliminar el que és inútil en tu i en la teva vida, perquè la prosperitat vingui.

És la força d'aquest buit que absorbirà i atraurà tot el que tu desitges.

Mentre estiguis material o emocionalment carregat de coses velles i inútils, no hi haurà espai obert per a noves oportunitats.

Els béns necessiten circular...

Neteja els calaixos, els armaris, la teva habitació, el garatge.

Dona el que tu no uses més.

L'actitud de guardar un munt de coses inútils amarra la teva vida.

No són els objectes guardats que estanquen la teva vida, sinó el significat de l'actitud de guardar.

Quan es guarda, es considera la possibilitat de falta, de manca. És creure que demà podrà faltar i tu no tindràs mitjans de proveir les teves necessitats.

Amb aquesta actitud, t'estàs enviant dos missatges per al teu cervell i per a la teva vida:

1º... que no confies en el demà

2n... que creguïs que el nou i el millor nosón per a tu, ja que te n'alegres amb guardar coses velles i inútils.

Remou-me | La Tafanera