Seguiré sent un campió que juga a la lliga anticonvencional

Seguiré sent un campió, un campió que ho és al marge dels seus èxits/ fracassos a curt termini, que ho és simplement per no jugar a la lliga convencional, on per guanyar es busca la perfecció absoluta i com no existeix es fonamenta en tòpics, fal·làcies, hipocresia, opacitat i l'èxit a curt termini. Seguiré sent un campió, que juga en una lliga paral.lela a la predominant, una lliga apassionant on el temps és infinit per aprendre, on la perfecció no és important, on l'important és treballar pels somnis i fer allò que vulguis respectant els altres. Tanmateix, hi ha qui no juga a cap lliga, però s'ha de jugar, perquè qui no arrisca és que no està august amb un mateix i alhora, si hi ha competència s'ha de jugar per no quedar absorbit.