Llibertat social i nacional.
Adeú als límits l'únic límit és viure i deixar viure,
la llibertat no coneix fronteres.
Adeú a la falsa bipolarització,
és l'hora de l'autodeterminació,
és l'hora de la demcràcia participativa,
és l'hora de la qualitat democràtica,
és l'hora de fer créixer la cultura 2.0,
és l'hora de l'inconformisme,
és l'hora de veure les realitats,
és l'hora d'exercir els drets inherents.
"Des d’una perspectiva que vol situar-se en l’àmbit de l’humanisme laic, l’autodeterminació no és res més que el procés ineludible (ineludible, lògicament, si és que es respecten els drets a la llibertat de tots els ciutadans i els acords als quals aquests ciutadans, lliurement, puguin arribar) d’afirmació universal del dret a la sobirania dels individus. Perquè són els individus, les persones, els únics subjectes de drets –de Dret– com a ciutadans, no pas com a membres d’una determinada comunitat. La perspectiva de la laïcitat situa l’exercici del dret a la sobirania individual en l’àmbit general del dret universal –de tots i de cadascú– a la pròpia sobirania, a la lliure determinació, procedent d’una reflexió autònoma i no d’una imposició heterònoma; a l’autodeterminació, per tant"
( extret de http://www.laic.org/cat/espai/articles/28_06w.htm )
Article recomenat : Autodeterminació: Una aproximació legal…i democràtica
"Quant al referèndum d’autodeterminació, no és competència de la Generalitat declarar la independència de Catalunya, però sí que és competència de la Generalitat promoure reformes legislatives o constitucionals. Per tant, és plenament constitucional un referèndum en el qual la Generalitat convoqui i demani si, per exemple, “autoritzeu el govern de la Generalitat a promoure les reformes legals necessàries per reconèixer el dret de Catalunya a l’autodeterminació i per establir un estat independent dins la Comunitat Europea?” La pregunta és plenament constitucional, perquè la Generalitat sí que té competències per a promoure reformes legals i constitucionals."
Avui serem el món CESK FREIXAS
Com una carícia,
el clavell a la solapa
i els colors en el somriure.
La sempre nostra lluna plena,
l´abraçada tendra i llarga,
disparant ganes de viure. (bis)
La teva presència,
ànima alliberadora,
el batec de l´existència.
Clara i lleugera, en terra ferma,
apuntalen la bandera
les arrels de la consciència.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta al cor.
Ets la veu i el dia,
l´origen dels nostres passos,
l´herència de cada vida.
El tacte suau de la poesia,
aquesta estranya mania,
de somiar per sobreviure.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta...
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
Avui serem el món,
parlarem tots.
Lluita i vida
i els estels que onegin lliures!
De la lluna a les estrelles,
la revolta es porta al cor.