En aquest dietari digital trobaràs des de les meves aficions (la informàtica , les sardanes , la natura , les fotos i viatjar) fins a reflexions i pensaments escrits cap a la mitjanit , en resum , aquí trobaràs els petits detalls que fan que siguem optimistes, que tinguem il•lusions, alegria , felicitat i que ens omplim d’energia per tirar endavant. Espero que participeu amb els vostres comentaris i que m’acompanyeu en aquest intens viatge. Margaret Runbeck: "La felicitat no és una estació on s'arriba; només és una manera de viatjar".

Videoregistres ( Laietans TV )

Loading...

dijous, febrer 28, 2008

XALFI & company de la uni


Foto on surt en Sergio (l'autor del vídeo de abaix) i jo, a la terrassa de la uni mentre estem parlant, prenen el sol i gaudint de les vistes al mar en un descans.


Foto on surt en Pol en un moment de relax davant el Bar



Vídeo on surto desestressant-me després de la tensió acumulada, en el futbolí del Bar de la uni.

diumenge, febrer 24, 2008

Entrega de trofeus en motiu del 7è aniversari de la Associació de Colles Sardanistes Laietans










Regal en motiu del 7è aniversari





dissabte, febrer 23, 2008

Concert de Sardanes en motiu del 7è aniversari de la Associació de Colles Sardanistes Laietans
















Per veure més fotos o informació de la colla, ho trobareu a Laietans.cat

dimecres, febrer 20, 2008

La cultura creativa : El nou humanisme

La creativitat és el valor que mostra la vida tal i ha estat dissenyada, demostra que els límits no existeixen més enllà del viure i deixar i la responsabilitat basada en què tots els arguments són vàlits mentre hi hagi un raonament no demagògic, tanmateix cal destacar que la humanitat no s'altera per les cosses reals sinó per la manera de veure-les, per la imatge. Per tan, per ser creatiu, cal deixar en el passat els costums, convencionalismes, tòpics i perjudicis negacionistes que no s'ajusten al model sostenible del factor humà i substituir-los per idees creatives, que no són més que llavors que cultivem en el present en les que créixen les solucions del futur si es cultiven adequadament. En aquest sentit el pensament creatiu és vital per maximitzar el valor que podem treure als recursos existents i malgrat que moltes de les idees es converteixin en pols sempre duen a algun lloc. La creativitat és positivitat, és reinventar la concepció del món per deixar fora la falsa polarització establerta artificialment entre etiquetes conformistes que es donen suport mutú enfrontant-se, i que predomina en les societats actuals, d'aquí ve que a vegades hi hagi ambigüitat en el pensament creatiu i per tant la creativitat suposa el control de les emocions. Aquesta reinvensió es reflexa en la creació de nous horitzons inconformistes on hi brota la diversitat que havia esta diluïda. Alhora això implica ser capaç d'escollir, adaptar-se i modela la societat on vivim, on els incentius són la curiositat d'observar el món per apassionar-te en canviar-lo.

La cultura creativa segons Carl Rogers:

"Existeix en tot organisme, incloent l'home, una corrent subjacent que es mou vers la realització plena i constructiva de les seves possibilitats inherents, una tendència natural al creixement. Aquesta corrent pot ser reprimida, però no se la pot destruir sense arruïnar tot l'organisme".


Els principis de la cultura creativa, segons MEMPHIS MANIFESTO :

  1. Cultiva i premia la creativitat. Tothom forma part de la cadena de valor de la creativitat. La creativitat neix en tot moment, en qualsevol lloc i està passant ara mateix molt a prop teu. Para-hi l’orella!

  2. Inverteix en l’ecosistema creatiu. Els ecosistemes creatius inclouen l’art, la cultura, la vida nocturna, l’oferta musical, restaurants, artistes i dissenyadors, innovadors, emprenedors, espais disponibles, barris vius, espiritualitat, educació, densitat, espais públics i tercer espai.

  3. Abraça la diversitat. La diversitat genera creativitat, innovació i un impacte econòmic positiu. Les persones amb diferents orígens i experiències contribueixen a una diversitat d’idees, expressions, talents i projectes que enriqueix el global de la comunitat. Així és com les idees floreixen i alimenten comunitats vitals.

  4. Dóna suport a les persones creatives i als connectors. Col·labora per generar un nou tipus de competitivitat que compti amb tothom.

  5. Valora el risc. Canvia el clima del “no” per un clima del “sí”. Inverteix en generar oportunitats i no només en resoldre problemes. Confia en el cabdal de talent creatiu, tecnologia i energia del teu entorn. Desafia el coneixement i les formes tradicionals.

  6. Sigues autèntic. Identifica el valor que pots aportar i concentra’t en allò que et fa únic. Atreveix-te a ser diferent, no només un seguidor. Resisteix la monocultura i l’homogeneïtat. Tota comunitat pot ser una comunitat exemplar.

  7. Inverteix i construeix espais de qualitat. Si bé hi ha factors heretats com el clima, els recursos naturals o la població, altres com els espais verds, la vida artística i cultural, centres vius i espais de formació, poden construïr-se i reforçar-se. Creant, així, comunitats més competitives, amb més oportunitats que mai per a l’impacte positiu de les idees.

  8. Acaba amb les barreres a la creativitat: mediocritat, intolerància, no connectivitat, pobresa, males escoles, exclusivitat, degradació social i mediambiental.

  9. Pren responsabilitat pel canvi en la teva comunitat. Improvisa. Fes que les coses passin. El desenvolupament és a les teves mans.

  10. Assegura’t que totes les persones, i en especial els nens, tenen garantit el dret a la creativitat. L’excel·lència en l’ensenyament tot al llarg de la vida és clau per a desenvolupar i retenir individus creatius lligats a la comunitat.



Concloent podem extreure que l'estancament estructural és fonamentalisme i la creativitat és transversalitat. Per tan, hi ha un buit estratègic del qual la societat 2.0, l'ànima de la cultura creativa, comença a aprofitar-se mitjançant la intel.ligència col·lectiva ( blocs 2.0 , wikis, software lliure, consum responsable, comerç just, democràcia participativa, dret a decidir..........) i d'aquí brotarà la sostenibilitat social. Un exemple de intel·ligència col·lectiva, seria la pàgina col.laborativa Las 1001 ideas para la Administración Pública.


Per finalitzar m'agradaria destacar la principal lliçó que podem extreure d'aquestes reflexions, la imatge que mostrem es fonamental per la creativitat, perquè quan una idea es defensa mitjançant l'atac al contrari, li fem propaganda gratuïta al contrari, per tant, és destructiu, donem el missatge contrari i això no és creatiu, tant si és intencionadament com si no.

diumenge, febrer 17, 2008

Les onades, símbol de vida

Cada cop vaig coneixent més totes les perspectives d'aquest món, cada cap veig més enllà dels meus ulls, l'abstracció és un veritable tresor on hi pots trobar allò que desitges per fer-ho realitat,on no hi ha la barrera del temps ni l'espai, on conflueix la llibertat.


Doncs bé, us deixo amb unes fotos que he fet de la platja de Mataró. Les onades simbolitzen la vida en estat pur, tal i com està dissenyada. Només cal veure, la força de les ones que són capaces de seguir el seu camí malgrat que les roques que obstaculitzin el seu recorregut i alhora això simbolitza que sóm capaços de crear nous camins perquè les ones no escolleixen entre els camins traçat sinó que amb la seva força crean un de nou. L'espuna del mar no és més que la passió, les guspires que es desfermen enmig d'aquesta tranquil·litat transparència i puresa. La marea simbolitza la força de la atracció, que fa que allò que desitgem esdevingui realitat. La brisa és l'equilibri el retrobament de les diferents perspectives existents i alhora dona sentit a les nostres vides perquè fa que quan les onades arriben a la fi del seu recorregut encara es manté la seva presencia en la brisa.



















dissabte, febrer 16, 2008

Cloenda del campiononat de Barcelona, al Casinet d'Hostafrancs












dijous, febrer 14, 2008

Tan difícil és observar la realitat?

Vivim en una societat que amaga l'escènica i la puresa de les persones, és a dir, l'interior de les persones. No veure la realitat inherent o amagar-la ens fa perdre temps, és donar a la vida unes propietats inexistents inherentment sota el negacionisme que es manifesta en pessimisme i la coacció a les llibertats.

La vida és una font d'aprenentatge si sóm positius, i per aprendre hem de descodificar totes les essències, aquest és el veritable aprenentatge perquè és universal. Doncs bé, els negacionistes, plantegen una vida sense conviccions, sense deixar cap petjada, molts d'aquest no s'adonen que sense identitat no hi ha permanència i sense permanència no hi ha eternitat. El cel és el simbolisme que s'utilitza per materialitzar l'eternitat. Si observem la realitat l'únic etern són les petjades que deixem en aquesta vida i que comuniquen la mort i la vida a travès de la puresa de l'aire,és a dir, de la llibertat basada en el viure i deixar viure i la transparència. Amb la eternitat només morirà la nostra materialització que es reconvertirà en matèria orgànica per regenerar altres vides,però la nostra energia seguirà fluint.


Les nostres petjades que ens donen eternitat, són les funcions que cadascú té en aquest món i que es canalitzen amb conviccions que són la base per complir els objectius que desitgem. L'eternitat de les nostres petjades, són degudes a què la humanitat només utilitzarà allò que els hi doni supervivència. Les conviccions, és tot que ens fa avançar en base a viure i deixar viure, qualsevol altre cosa no és més que negacionisme. El negacionisme és viure pel curt termini i aquest és la inexistència de les persones al cap del temps, perquè no deixa cap marca ni petjada , és materialisme absolutista.


Suposo que d'aquí més o menys 50 anys el concepte del cel i de la vida serà aquest al 100%, el de la realitat inherent i per tan serà la tendència general, ja que sinó tot esclatarà i això no li interessa a ningú. La realitat inherent és la puresa humana, el que passa és que hi ha qui li interessa afegir ficció a la realitat, creant una realitat distorsionada . La realitat és indestructible a no ser que siguem castigats per no tenir en compte el factor humà o natural mitjançant la contaminació o la fractura social. En definitiva, tenim allò que ens mereixem i per millorar el nostre planeta, el que ens interessa és ser partícips de la realitat inherent, ens cal humanisme.

Càpsula multimèdia : Amaral - " No soy como tú "


dijous, febrer 07, 2008

The Secret : La llei de la atracció

He vist el documental The Secret, molt interessant, del qual m'he quedat amb les cosses positives que planteja per arribar a la plenitud. La idea més interessant que podem extreure és: "Si volem canviar aquest món primer hem de començar per canviar nosaltres", perquè en la llei atracció, tot està interelacionats, la consciència no està només dins les persones sinó també està entre les persones.


Les qüestions claus són les següents :


La llei de la atracció? Que és ? Segons aquesta llei atrallem cap a nosaltres allò de que parlem i allò de que pensem. Atraiem allò que volem i allò que no volem, el pensament no distingeix entre un si i un no, si pensem en una cosa sigui afirmativament o negativament, ho atraurem. Si pensem amb les cosses que desitgem, la nostra vida vital reflectirà aquestes cosses. La nostra atenció és l'imant de la nostra vida. Funcionem com un imant , atreus a la teva vida gent i circumstàncies que tenen relació amb els teus pensament.


Com la podem aplicar en la nostra via quotidiana?


Calen tres passos:

1.Identificar el desig . Alhora ens cal saber si hi ha algun dubte que no encaixa, si no resolem el dubte no funciona la llei.

2.Observar el desig i concentrar energia

3.Permetre que passi .És a dir, encarna abans que passi allò que vull


Com fer-ho :

El esforç és miním a vegades només necessitem 10 minuts o menys, però es fa amb la màxima consciencia. Cal identificar els desitjos que es poden materialitzar en fotos, escrits, col·locats en llocs significatius per a nosaltres, per això els humans necessitem creure i materialitzar-ho, encara que sigui amb una pedra que suposadament ens doni sort, perquè en definitiva com dic la veritable sort es cerca i no es troba. Per exemple, com ja he dit amb altres ocasions jo crec la natura, en mi mateix, i en les persones.


Comprovació : Si vols saber quines vibracions emets, per exemple, econòmiques mira la teva cartera .



És veritat que podem aproximar les cosses bones a nosaltres? Perquè hi ha gent que només atreu negativitat a la seva vida?


Allò que penses t'agradi o no esdevé realitat en la nostra vida. Per tant pensa en allò que desitges i no amb les que no vols .


La materialització del pensament genera energia i aquesta genera un estat,aquest estat és vibratori i aquesta és la vibració que els altres capten de tu. Les emocions també són energia


Que hi ha del cert en la llei de l'atracció ? És un gran muntatge comercial nord-americà?

No es pot demostrar científicament, la millor demostració és provar-ho. El 90 % de la nostra experiència és inconsciència segons Freud i és que la força de la atracció és una idea de què sempre s'ha parlat, de fet, ja es parlava fa 100 anys, amb altres noms.


Aquesta teoria és una mica exagerada, perquè com pot ser que no creis cap causa esperant un efecte?


Tothom que té allò que desitja i un cop ho tenen que en fan? Això no seria felicitat , perquè " la felicitat és una manera de viatja, no una estació on s'arriba", per tan, la solució, el terme mig, el qual, no possa enfàsi el documental, seria no demanis més d'allò que creguis per ser equilibrat, però estigues atent al que passa i si allò no va bé fixat perquè no vibrem. En una parella no pot canviar l'actuació de la teva parella, però pot canviar la tendència, si una de les dos persones envia vibracions positives.


Aquesta llei té èxit perquè actualment la societat, es conforma amb la seva manera de funcionar i vivim en un moment d'incertesa.

dilluns, febrer 04, 2008

Festa universitària a Razzmatazz

Aquí teniu una foto, que ja veia temps que l'estava esperant, doncs bé aquest cap de setmana la vaig rebre i després de què els companys de la universitat de l'EUM hem diguessin que si la volia la possés, doncs, aquí està . Això s'ha de repetir i amb la meva nova càmera a la propera faré fotos.

Que vagi bé





Altres fotos:




























divendres, febrer 01, 2008

L'anàlisi de les cinc forces a Vodafone, un dels operadors de xarxes de la indústria de la telefonia mòbil.

1. Quines creu que són les tres principals amenaces per al seu negoci?

Les més importants són la rivalitat competitiva, l'amenaça dels substitutius i el poder dels proveïdors.

La rivalitat competitiva és una de les principals amenaces, el mercat està saturat, tan és així que existeix una forta publicitat agressiva i existeix una interdependència entre les ofertes realitzades per cada empresa, aquesta es degut a què es tracta d'un mercat oligopolistic. A més l'amenaça dels substitutius també és elevada perquè trobem productes, com les PDAs, els correus electrònics o la missatgeria instantània, aquests últims són força atractius perquè només cal pagar per la connexió a Internet. El poder del proveïdors és elevat perquè hi ha una concentració de proveïdors i els consumidors es fragmenten.

D'altre banda, les amenaces de entrada són dèbils degut a les grans inversions inicials, les economies d'escala necessiten instal·lacions, és necessari un soci amb la tecnologia necessària i hi han barres estatals, cal un llicencia governamental. Alhora el poder de negociació dels compradors també és força dèbil, perquè la informació sobre els productes no es bona, utilitzar estratègies per diferenciar-se i no ofereix vies directes als consumidors, alhora és difícil que els consumidors actuïn pressionant l'empresa, en cas d'un descontentament.


2. Com es pot respondre a cada una per reduïr el seu impacte?

Pel que fa a la rivalitat competitiva caldria destacar que es pot respondre mitjançant bàsicament dos estratègies .La primera és tracta de la a recerca de l'excel·lència operativa, és a dir, obtenir millores sistemàtiques en l'efectivitat del capital i la productivitat dels actius, com a únic mitjà per sostenir els marges dels segments del mercat on no es possible la diferenciació . La segona estratègia es basaria en la recuperació del marges globals, mitjançant la introducció de nous sistemes de diferenciació en el mercat. En aquest sentit actualment cal posar enfasis en què l'operador Yoigo competeix amb el preu i en canvi la resta d'operadors com Vodafone, Movistar o Orange, han posat enfasis amb nous serveis (tecnologia 3G, televisió IP, videoconferencia...) o la cobertura. Tot i això, les fusions i compres entre operadors representen una oportunitat única per a posicionar-se ràpidament nous segment de mercat, situació que millora de mode important la seva cobertura i per tan el seu posicionament enfront la competencia. De fet, a Espanya Vodafone va comprar la filial de Tele2 .

Davant l'amenaça dels substitutius una solució seria la que han utilitzat actualment algunes operadores de mòbil, com es el cas de Vodafone, es tracta que els fabricants de mòbils incloguin als mòbils els substitutius. Així doncs, els mòbils inclouen una opció per enviar correus electrònics o connectar-se al Messenger .Tot i això encara caldria avançar cap una tarifes planes més barates perquè la gent utilitzes més la navegació per Internet mitjançant el mòbil.

Finalment l'altre amenaça en el cas de Vodafone, és el poder dels proveïdors, la solució passaria per eliminar la dependència tecnològica i apostar per un departament propi en I+D i així augmentaria el seu poder de negociació, aquesta és la solució per la què està apostant Movistar.

3.Respon a les dos preguntes anteriors des del punt de vista d'un fabricant com Nokia?

Les principals amenaces són els productes substitutius, les amenaces d'entrada i el poder de negociació dels compradors.

Les amenaces d'entrada són iminents degut a la falta de barreres d'entrada, això vol dir que com a solució caldrà fomentar la fidelitzacio del consumidor amb el producte, creant per exemple una marca que es diferenciï o redueixi preus.

El poder de negociació dels compradors és molt elevat ja que tenen a l'abast una amplia oferta i canviar de proveidor té un cost reduït , així doncs, una manera de reduir-lo seria mitjançant una associació o la compra d'empresses .


4.Quines són les principals avantatges i limitacions de l'anàlisi de les cinc forces?

Les principals avantatges són que és un mètode que permet analitzar els factors que determinen la rendibilitat d'un sector industrial i de les seves empreses. Alhora serveix pels següents cassos :

  1.  Quan desitges desenvolupar un avantatge competitiu respecte als teus rivals.

  2. Quan desitges entendre millor la dinàmica que influeix en la teva indústria i/o qual és la teva posició en ella.

  3. Quan analitzes la teva posició estratègica i busques iniciatives que siguin disruptives i et facin millorar-la.

Encara que el marc de les forces competitives sigui sòlid, hi ha certes limitacions i debilitats que requereixen atenció:

  1. És vulnerable quan les confrontes són confuses o quan els terrenys estan convergint a causa dels canvis tecnològics i funcionals.

  2. Un altre problema és el supòsit implícit en el marc de les cinc forces, en el que cada jugador adopta un paper únic, ben definit i immodificable. Aquest supòsit no té en compte la complexitat de les indústries emergents on la distinció entre clients, proveïdors i competidors és cada vegada més borrosa i les regles per fer compromisos són canviants. Avui no és estrany que els rivals puguin col·laborar entre si com és el cas de Sony , Philips i Microsoft en el desenvolupament de la WebTV, la qual cosa fa que aquests contactes multiterritorials puguin reduir la intensitat de la rivalitat a qualsevol territori vist individualment.

  3.  No té en compte les demandes complementàries com seria el cas de l'efecte de les vendes de computadores personals sobre les vendes de discs durs per a computador.

  4. El marc de les "cinc forces" presenta la interacció entre clients i proveïdores com un joc de suma zero. La realitat és que les relacions comprador-venedor s'estan convertint en relacions d'associació o de col·laboració, donant com a resultat una suma positiva. Quan abans vèiem el competidor com a adversari, no hi havia espai per a la confiança mútua, l'intercanvi d'informació, les decisions conjuntes, com seria l'esperat en unes relacions perdurables.