La importància de la sostenibilitat social

Per fer-ho m'he basat en els valors humans i les lleis natural, per entendre-ho aprofito per respondre a una opinió d’en Trencapins que m'arriba de la Tafanera , es aquesta:"La societat ja és humana, no cal humanitzar-la. Humana és la violència, humana és la crueltat i moltes altres coses. El que si que li cal és optimitzar el seu nivell de felicitat, passar a un estat superior de civilització on tothom pugui ser més feliç i ens tractem els uns als altres molt millor del que ho fem hui en dia, i per això només hi ha un camí: l'educació. Ja fa milers d'anys que es diu i encara no ho hem entès. I concretament el que més manca és l'educació emocional (aquella que dota a les persones de capacitats per a optimitzar la seva pròpia felicitat, la seva pròpia salut mental, en la mesura del possible, la seva intel·ligència emocional) basada en l'ensenyament d'uns valors determinats pel mètode científic, per la ciència de la felicitat, la psicologia."


Bé doncs des de el meu modest punt de vista la societat no està humanitzada,perquè en la societat l'home no té plena sobirania, té per sobre altres estructures tancades que són les que mouen la societat. Abans en la naturalesa l'home si que tenia més sobirania. El que cal doncs, és refer aquesta sobirania en l'actual vida sedentària, ja sinó ho fem ara és cap on tendirem instintivament quan estiguem més a prop de fractura social, però es clar contra abans millor,perquè el remei sol ser pitjor que la malaltia. L'educació és un factor clau per tendir cap la sobirania de l'home, però només si es basa en cultivar la creativitat.


Pel que fa a la violència i la crueltat, forma part de la realitat però no és humana, perquè l'home no les necessita ni per sobreviure ni per obtenir plenitud, sense justificar-ho la violència i la crueltat són generats pels desequilibris que provoca que l'home no tingui sobirania i que es solucionarien canviant Els cinc elements que han de canviar de la societat per rehumanitzar-la . El que sí és humà i alhora pot ser injust és el grau de facultats amb les naixem, perquè la perfecció no és una llei natural. Si tot fos perfecte no hi haurien anhels pels que lluitar i no tindríem raó de existir.


Aquí es on volia arribar, nosaltres generem energia, una energia que es la lluita constant per prosperar , aquesta energia determina el nostre valor i es diu creativitat. Però a aquesta energia cal canalitzar-la en la racionalitat de la humanitat. Però per canalitzar-ho cal fer-la eficaç mitjançant la comunicació.


Resumint, la cultura creativa, la racionalitat i la comunicació són els tres dels motors del canvi.