En aquest dietari digital trobaràs des de les meves aficions (la informàtica , les sardanes , la natura , les fotos i viatjar) fins a reflexions i pensaments escrits cap a la mitjanit , en resum , aquí trobaràs els petits detalls que fan que siguem optimistes, que tinguem il•lusions, alegria , felicitat i que ens omplim d’energia per tirar endavant. Espero que participeu amb els vostres comentaris i que m’acompanyeu en aquest intens viatge. Margaret Runbeck: "La felicitat no és una estació on s'arriba; només és una manera de viatjar".

Videoregistres ( Laietans TV )

Loading...

dimarts, març 18, 2008

El viatge cap l'horitzó de la llibertat

Quan vaig començar Reflexions de Mitjanit no sabia cap on em durien, aquestes reflexions. Només sabia que servirien per observar la realitat, ja sigui amb fotos,escrits, vídeos o altres formats multimèdia i compartir - ho . Doncs bé vaig intentar resumir l'escènica de tot plegat en el text "Quan d'incertesa ens immobilitza cal crear nous horitzons", que serà publicat, en el text deia que la realitat semblava ficció perquè hi havia qui afegia ficció en la realitat i ara he trobat la paraula que li correspon a aquesta actitud se'n diu hipocresia.

Per podem arribar a la conclusió que tot és una qüestió d'actitud i per tan la frase que tenim allò que ens mereixem es totalment certa i per aquest motiu sense adonar-me compte aquest bloc a derivat cap la temàtica de societat, perquè es des d'on hem de canviar allò que no ens agradi, ja que el cap i a la fi les persones hauríem de dipositar inherentment la nostre sobirania.

Per tan les conclusions bàsiques a les que han arribat aquestes reflexions es que amb més humanisme i amb menys hipocresia s'aconseguirà la plena llibertat a cada racó del món. Per aquest motiu ara tindre un subtitul al encapçalament "+ humanisme - hipocresia = llibertat".Tot plegat és una balança on perquè això sigui real el resultat d'aquesta formula ha de ser positiu.

Amb el color del quadre de fons de les paraules he volgut posar l'actitud que predomina en la realitat, quan hi ha hipocresia es el negre i quan hi ha humanisme és el turquesa i quan en la proporció entre els guanya l'humanisme apareix el blau de la llibertat. Per arribar a aquest camí hi ha hagut una actitud d'un conjunt de persones que es mostra en el color verd clar del text,de la paraula que no han desistint en les seves ànsies de lluitar fins arribar allà on volien i han aconseguit canviar el color del paisatge. Alhora aquest viatge està representat per la foto on s'hi mostra el valor afegit de Venècia, la seva personalitat i alhora la góndola suposa una manera sencilla de viatjar, en un marc de tranquil·litat, observant els petits detalls que hi han a cada carrer i sentint les essències de la llibertat. Finalment el color blanc del marc, és la transversalitat que deixa passar totes les idees.

0 comentaris: