Tan difícil és observar la realitat?
Vivim en una societat que amaga l'escènica i la puresa de les persones, és a dir, l'interior de les persones. No veure la realitat inherent o amagar-la ens fa perdre temps, és donar a la vida unes propietats inexistents inherentment sota el negacionisme que es manifesta en pessimisme i la coacció a les llibertats.
La vida és una font d'aprenentatge si sóm positius, i per aprendre hem de descodificar totes les essències, aquest és el veritable aprenentatge perquè és universal. Doncs bé, els negacionistes, plantegen una vida sense conviccions, sense deixar cap petjada, molts d'aquest no s'adonen que sense identitat no hi ha permanència i sense permanència no hi ha eternitat. El cel és el simbolisme que s'utilitza per materialitzar l'eternitat. Si observem la realitat l'únic etern són les petjades que deixem en aquesta vida i que comuniquen la mort i la vida a travès de la puresa de l'aire,és a dir, de la llibertat basada en el viure i deixar viure i la transparència. Amb la eternitat només morirà la nostra materialització que es reconvertirà en matèria orgànica per regenerar altres vides,però la nostra energia seguirà fluint.
Les nostres petjades que ens donen eternitat, són les funcions que cadascú té en aquest món i que es canalitzen amb conviccions que són la base per complir els objectius que desitgem. L'eternitat de les nostres petjades, són degudes a què la humanitat només utilitzarà allò que els hi doni supervivència. Les conviccions, és tot que ens fa avançar en base a viure i deixar viure, qualsevol altre cosa no és més que negacionisme. El negacionisme és viure pel curt termini i aquest és la inexistència de les persones al cap del temps, perquè no deixa cap marca ni petjada , és materialisme absolutista.
Suposo que d'aquí més o menys 50 anys el concepte del cel i de la vida serà aquest al 100%, el de la realitat inherent i per tan serà la tendència general, ja que sinó tot esclatarà i això no li interessa a ningú. La realitat inherent és la puresa humana, el que passa és que hi ha qui li interessa afegir ficció a la realitat, creant una realitat distorsionada . La realitat és indestructible a no ser que siguem castigats per no tenir en compte el factor humà o natural mitjançant la contaminació o la fractura social. En definitiva, tenim allò que ens mereixem i per millorar el nostre planeta, el que ens interessa és ser partícips de la realitat inherent, ens cal humanisme.
Càpsula multimèdia : Amaral - " No soy como tú "
La vida és una font d'aprenentatge si sóm positius, i per aprendre hem de descodificar totes les essències, aquest és el veritable aprenentatge perquè és universal. Doncs bé, els negacionistes, plantegen una vida sense conviccions, sense deixar cap petjada, molts d'aquest no s'adonen que sense identitat no hi ha permanència i sense permanència no hi ha eternitat. El cel és el simbolisme que s'utilitza per materialitzar l'eternitat. Si observem la realitat l'únic etern són les petjades que deixem en aquesta vida i que comuniquen la mort i la vida a travès de la puresa de l'aire,és a dir, de la llibertat basada en el viure i deixar viure i la transparència. Amb la eternitat només morirà la nostra materialització que es reconvertirà en matèria orgànica per regenerar altres vides,però la nostra energia seguirà fluint.
Les nostres petjades que ens donen eternitat, són les funcions que cadascú té en aquest món i que es canalitzen amb conviccions que són la base per complir els objectius que desitgem. L'eternitat de les nostres petjades, són degudes a què la humanitat només utilitzarà allò que els hi doni supervivència. Les conviccions, és tot que ens fa avançar en base a viure i deixar viure, qualsevol altre cosa no és més que negacionisme. El negacionisme és viure pel curt termini i aquest és la inexistència de les persones al cap del temps, perquè no deixa cap marca ni petjada , és materialisme absolutista.
Suposo que d'aquí més o menys 50 anys el concepte del cel i de la vida serà aquest al 100%, el de la realitat inherent i per tan serà la tendència general, ja que sinó tot esclatarà i això no li interessa a ningú. La realitat inherent és la puresa humana, el que passa és que hi ha qui li interessa afegir ficció a la realitat, creant una realitat distorsionada . La realitat és indestructible a no ser que siguem castigats per no tenir en compte el factor humà o natural mitjançant la contaminació o la fractura social. En definitiva, tenim allò que ens mereixem i per millorar el nostre planeta, el que ens interessa és ser partícips de la realitat inherent, ens cal humanisme.
Càpsula multimèdia : Amaral - " No soy como tú "
0 comentaris:
Publica un comentari