En aquest dietari digital trobaràs des de les meves aficions (la informàtica , les sardanes , la natura , les fotos i viatjar) fins a reflexions i pensaments escrits cap a la mitjanit , en resum , aquí trobaràs els petits detalls que fan que siguem optimistes, que tinguem il•lusions, alegria , felicitat i que ens omplim d’energia per tirar endavant. Espero que participeu amb els vostres comentaris i que m’acompanyeu en aquest intens viatge. Margaret Runbeck: "La felicitat no és una estació on s'arriba; només és una manera de viatjar".

Videoregistres ( Laietans TV )

Loading...

diumenge, gener 20, 2008

El mem de l'escriptori i els meus 19 anys

Avui ja faig 19 anys, seguiré abraçant la plenitud,els meus anhels seran realitat i el conformisme social serà derrotat. Aprofito, doncs pel fer mem de l'escriptori que em va arribar de la mà d'en Carlos Soler, el tenia en llista d'espera. El meu escriptori és un espai compartit per tota la família i com que en l'ordinador és el lloc on es cou el valor creatiu, últimament he escollit el fons d'escriptori que teniu a la foto perquè és el que hem dona més força i em genera l'optimisme necessari perquè els problemes, preocupacions o cabòries que es troben en un carrer sense sortida no siguin més que trampolins per arribar més lluny. Alhora com que en els dies ennuvolats el meu estat enimic pot decaure, aquest fons de pantalla és una font d'energia renovable i a més suposa sentir-me amb equilibri amb la naturalesa . En conclusió, els humans necessiten creure, però que millor que fer-ho en allò realment realista, optimista i transparent (no manipulat), és a dir, en la natura, en un mateix i en el valor humà.



Connexions hipertextuals: Aquest mem li passo a l'Esteve M. Costa i a tothom que ho vulgui.


Càpsula multimèdia: Amaral - "Revolución"



Somos demasiados y no podrán pasar
por encima de los años que tuvimos que callar
por los libros prohibidos y las entradas secretas
Por todos los que un día se atrevieron a gritar
que la Tierra era redonda y que había algo más
que dragones y abismos donde acababan los mapas
Por las noches de vacío cuando te ibas a dormir
esperando que la suerte vuelva a sonreir
con los ojos abiertos esperando un milagro

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución

Somos demasiados y no podrán pasar
por encima de la vida que queremos heredar
donde no tenga miedo de decir lo que pienso
por todas las canciones que empiezan a nacer
para no ser escuchadas y al fin lo van a ser
cantadas con rabia por los que siempre callaron

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución
Somos una luz cegadora
fuerte, mas brilante que el sol
(Revolución, este es el día de la revolución)

Por todas las canciones que empiezan a nacer
para no ser escuchadas y a la fin lo van a ser
cantadas con rabia por los que siempre callaron

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución
porque siento que este es el momento
de olvidar lo que nos separó y pensar en lo que nos une
(Revolución, este es el día de la revolución)
Esta es nuestra revolución

5 comentaris:

sergio ha dit...

puto xalfi avisame q es tu cumple o algo! felicidades loko

XALFI ha dit...

Gràcies,fins demà.

Eduard ha dit...

Tot i que amb 24h de retard, per molts anys Xalfi,

Salut i €

Carlos Soler ha dit...

Xalfi, felicitats! Tot i que una mica endarrerides. El fons d'escriptori es una foto de Mataró? Salut. ;-)

XALFI ha dit...

Moltes gràcies per felicitar-me,doncs si el fons d'escriptori és d'una foto que vaig fer a Mataró de bon matí, m'entres la gent està empanada i dormida ja em veus a mi fent fotos.