Treball de Recerca: "La fi del gremi de paraires de Sant Hipòlit de Voltregà" (2)

D. Els objectius d’aquest treball són:

• Analitzar els elements que provoquen la transició de l'antic règim cap als primers signes d’industrialització a Sant Hipòlit de Voltregà

• Analitzar la crisi del gremi de paraires de Voltregà

• Analitzar les conseqüències de les destrosses que va provocar la Guerra del Francès

• Analitzar les desigualtats socials a través de la separació del poble

• Cercar informació sobre el taller de paraires , que disposava la família Serratosa

E. Metodologia

El mètode utilitzat per fer aquest treball, va de lo general a lo particular, ja que primer m'he llegit llibres d'història , que parlessin en general de l'època , com per exemple Catalunya dins l'Espanya moderna , per extreure dades i conceptes que m'ajuden a interpretar els fets concrets.

Els fets concrets els he analitzat, a traves de fonts arxivístiques, que són la base d’aquesta recerca .Primerament , analitzant les que he trobat a l'arxiu de Sant Hipòlit de Voltregà ( censals , cadastre , riquesa territorial , el cultiu de Vinyoles i les fotografies de llindes del poble).

Degut , al fet que, molts arxius és van cremar durant la guerra del francès, he analitzat fonts arxivístiques indirectes , que parlessin de Sant Hipòlit de Voltregà , com és el cas de les Visites pastorals( que m'ha ajudat trobar dades del poble ) i el "Breve apostólico expedido por la Santidad de Clemente XIV del 11 de enero de 1770" ( en que he trobar els diferents conflictes,entre els propietaris de les masies , els prohoms del gremi de Sant Hipòlit de Voltregà ), tots aquests del Arxiu Episcopal de Vic.

Per extreure dades del nombre de miquelets que disposava Sant Hipòlit , he utilitzat fonts històriques periodístiques , com la Gazeta de Vich (Juliol, 1808).

Altres fonts arxivístiques indirectes , utilitzades són de l'Informe de l'Ajuntament de Sant Hipòlit 15-V-1810 , de l'Arxiu Municipal de Vic , que explica els saquejos , la violència i l'assetjament que van patir els habitants de Sant Hipòlit . Les conseqüències d'aquesta guerra i de l'avenç de la industrialització , les trobem en , el "Interrogatorio de la Junta de Comercio de las fábricas de paños de 1828" de la Biblioteca de Catalunya , que m'ha permès confirmar que l'economia no és va recuperar després de la Guerra del Francès i que és va paralitzar el comerç .

A traves dels fets concrets , que trovem en aquestes fonts primàries , com que és tracten en la majoria de casos de fonts manuscrites, primer s'ha de desxifrar una complexa cal·lígrafa, interpretar textos en un català i castellà antic i finalment extreure'n la informació útil (si n'hi ha) i adaptar-la al treball per arribar a les conclusions. Per aquest procés final, cal informació general i no hi ha gaires llibres ,específics que parlin del tema i l'època , tot hi això , he trobat dos llibres força bons que m'han ajudat força , com "La industrialització a la Plana de Vic" i " Sant Hipòlit de Voltregà dins la història"

2. Antecedents

Aquest treball comença, amb l'època de recuperació de la industria llanera, però la recuperació d'aquesta industria no hagués estat possible si no haguessin començat a treballar els paraires, procedents de diferents de diverses viles manufactures del principat i la capital comtal, l'endemà mateix de la guerra dels segadors (1714), una guerra que va suposar destrossar i paralitzar l'estructura pre–capitalista que s’inicia a Osona a partir del segle XVI. Tot i així, el poble català, al l’endemà mateix de la guerra dels segadors, és va posar a treballar de valent. La burgesia comercial va invertir en l’agricultura i les manufactures, tot esdevenint el principal estímul de l’economia del segle XVIII

Des de la guerra dels segadors, la derrota política, no va suposar impedir la recuperació econòmica. Hi ha famílies de negociants, paraires, més endavant fabricants, però també mariners, teixidors, pagesos o traginers, que mitjançant la integració de diversos treballs van crear un mercat força articulat, és per això que són els veritables protagonistes de la història.

El progrés econòmic és degut en part, a què a Catalunya va iniciar un creixement demogràfic extraordinari: En setanta anys, els que van de 1712 a 1787, Catalunya doblarà la seva població que passarà d’uns 470.000 habitants a uns 900.000.