Treball de Recerca: "La fi del gremi de paraires de Sant Hipòlit de Voltregà" (3)
3. Conclusions
Els objectius inicials proposats han estat complerts en gran part tot i que la crema dels arxius no m’ha permès profunditzar en ells tant com m’hauria agradat. A continuació exposo les diferents conclusions que he arribat:
Després de la Guerra de Successió, tot i que les destrosses provocades al gremi de paraires de Sant Hipòlit de Voltregà van ser molt importants, va haver-hi una etapa de recuperació. L’economia era de caire senyorial, ja que la població pagava delmes (censals 1738).
Però a partir de 1760 sorgeixen els primers signes de crisis, això suposa la dualització camp-indústria. Per la banda del camp trobem els propietaris rics de les Masies de Voltregà i pel que fa a la indústria, es localitza a Sant Hipòlit on trobem treballadors empobrits i l’aparell gremial.
A Sant Hipòlit es produeix el putting-out system que provoca que alguns paraires deixen de ser controlats pel gremi (primers signes de liberalisme) i a les Masies de Voltregà els pagesos s’enriqueixen solucionant els seus problemes de les males collites i aprofitant-se de pobres i d’immigrants gascons nouvinguts que donaven la seva força de treball per utilitzar els primers telers a cost baix. Això provoca les primeres disputes entre el gremi i els pagesos per aconseguir el poder municipal.
Durant l’últim terç del segle XVIII s’intensifiquen les construccions a Sant Hipòlit, tal i com podem veure a diferents llindes, degut al progressiu rendisme dels prohoms gremials.
A Sant Hipòlit es produeix la gairebé total desaparició del gremi de paraires degut a la llibertat de comerç i a l’augment de la producció colonial de teixits d’indianes fets de cotó, comportant així l’augment notable de les desigualtats econòmiques entre els municipis del terme de Voltregà fins al punt d’arribar a la segregació dels municipis integrants.
Finalment, la Guerra del Francès va comportar danys valorats en 1.316.168 rals rals i 20 morts, fet que va propiciar la fi del gremi de paraires i a la vegada la paralització del comerç a Sant Hipòlit. Part dels antics treballadors del gremi van marxar del poble i es van proletaritzar a les colònies tèxtils del riu Ter.
Pel que fa als antics paraires que es van quedar al poble, la gran majoria van passar a treballar de jornalers i més de la meitat d’aquests no tenia casa. La resta, segueixen sent paraires, s’incorporen a la industrialització treballant a una fàbrica de draps baixa rendibilitat a Sant Hipòlit i com que el seu sou era inferior a les seves necessitats s’ajudaven dels horts i ramaderia que disposaven.
A Sant Hipòlit, cal destacar que és va produir una paralització del comerç municipal, degut la desaparició del gremi que donava feina a tot el poble i a les poblacions veïnes, que va fer, que la població depengués de les fàbriques instal·les al riu Ter. Així a Sant Hipòlit només es van enriquir aquells, que el seu negoci estava orientat, cap un mercat més extens, com és el cas dels traginers.
Pel que fa al que he après després d’haver realitzat un treball de recerca d’aquest tipus, podria destacar que he adquirit la pràctica per analitzar fets històrics, econòmics i socials en un entorn reduït directament de fonts primàries i orientat per fonts secundaries.

















0 comentaris:
Publica un comentari