Esferificació sobre l'augment de l'atur i l'esència del ciberdietarisme
Avís aquesta esferificació és políticament incorrecte,però plenament emparada per la declaració universal del drets humans,per això Reflexions de Mitjanit no es fa responsabilitza dels danys ocasionats en els subconscients, pot ferir la sensibilitat exagerada dels partidaris de l'estancament estructural.
El políticament incorrecta, és un gran concepte, perquè aquest concepte els hi dona la sobirania als polítics per a dir, que es bo o dolent que es mediatitzi i el que ens calen són esfericacions sostenibles que és l'arma contra la ignorància,per això entre d'altres cosses uso meva tribuna pròpia oberta al món, el meu ciberdietari .Una altre manera de anomenar aquest concepte és el "això no toca" i això va en contra de la naixent societat sostenible, ja que som partícips de la intel·ligència social i la transparència.
Bé,doncs davant l'augment de l'atur aparèixen tres respostes.
Segons els neoclàssics hi ha atur perquè s'intervé en el mercat de treball,ja que afirmen que el treball el demanda l'empresa, ja que contra més alt és el salari més treballadors estan disposats a treballar. Aquesta resposta és usada en els Estats Units, on hi ha poc atur (no passa del 5%) i es un mercat eficient però socialment poc equitatiu.
Segons els keynesians: quan hi ha atur és perquè la economia no creix suficientment.Està basat en que per a reduir l'atur s'ha de créixer més d'un 3%com a mínim .
Per finalitzar ús deixo amb aquestes meta-esferificacions :
- On hi ha més transparència ? En el món virtual o en el món visual ?
En el virtual perquè ja estem en la Web 2.0 el que s'esferica es pensa de manera indirecte o més directe i alhora es permeten les opinions de mode directe, però en el món visual no tot el que es pensa es diu, perquè encara som a la societat 1.0. Es per això que sovint en els blogs l'eix fets-paraules desapareix ja que una esfericació pot passar a ser un fet i aquest es el gran triomf.
- Però el món virtual és real?
- Com és que el món virtual hi ha menys etiquetes deshumanitzadores?
En conclusió, la radicalitat versa sobre aquells que no segueixen la tònica generalitzadora que ens ha deixat herència històrica, en la qual amb element diferents cada cop tendim a tenir més recuperar els nostres drets inherents i cada com els fem més compatibles entre les persones , com per exemple amb la democràcia .Es cert que ha estat lentament i amb entrebancs però sempre em avançat, però si ho hem fet i amb certa estabilitat es perquè s'ha tendit a ser més sostenible encara que fos en menor mesura . Per tan contra més tendim a ser sostenibles tindrem més estabilitat i menys fractura social perquè la transparència i el pensament critic ens fan ser transversals i el nostre mode d'actuar es mitjançant la creativitat.Aquells que hi son partícips de l'estancament estructural , els conformistes , destructors i autodestructius (derrotistes) , són els més radicals perquè no segueixen la tònica generalitzadora històrica i només ho deixaran de ser-ho quant la premissa de viu i deixar viure sigui 100% duta a terme. Finalment cal recordar que tot això s'ha de fer sense fum mediàtic intrasendetal, sinó rendibilitzant recursos, un exemple és el .CAT .
Càpsula multimèdia :El gran circ dels invisibles- Obrint Pas
S’obre el teló
Del gran circ de la mentida que han alçat
Un dia més als carrers dels oblidats
Els oblidats
Que es passen mitja vida naufragant
Creuant els mars de la seua soledat
La soledat
Que viu de fer equilibris als carrers
Sense res més que la vida que li han pres
Com aquell pres
Que escriu cançons d’amor a les parets
Per somiar un món sense carcellers
Però a les nits dels postres barris
Han tornat a sonar
Les velles cançons de guerra
Que havíem oblidat
Al gran circ els invisibles
No podrem escapar
Però avui hem pres
L’humil decisió de lluitar:
El circ ha començat!
S’obre el teló
Del gran circ de la mentida que han alçat
Un dia més als carrers dels oblidats
Els silenciats
Que engreixen les misèries de l’estat
Entre els lleons de la seua dignitat
La dignitat
Que es perd entre els pallassos del poder
Fent malabars amb els propis sentiments
Els sentiments
Que moren a les portes dels burdells
Dels mercaders dels somriures presoners

















0 comentaris:
Publica un comentari